dijous, 15 de maig de 2008

EN EL COR DE LA BARBÀRIE

Dilluns passat va morir Irena Sandler. Només feia unes setmanes que coneixia la història d'aquesta dona, dona gran en tots els aspectes: a la vora dels cents anys, des d'una residència geriàtrica, no feia massa que s'havia fet pública la seva gesta. Als anys 40, en el guetto de Varsòvia durant l'ocupació nazi, Irena va esmerçar totes les seves forces i possibilitats per salvar 2.500 nens jueus d'una mort segura. Els ensenyava el parenostre i els donava en adopció a famílies catòliques i a convents, però en guardava la referència per tal que, en un futur millor que aquell present, aquells nens poguessin recuperar la seva identitat. Detinguda i torturada per la Gestapo, va estar a punt de ser executada. Un suborn la va salvar. I la seva història callada va quedar en l'oblit durant molts anys. El 2007 va ser candidata al premi Nobel de la Pau, que finalment s'endugué Al Gore.
Irena és una d'aquestes persones que em reconcilien amb la humanitat, perquè són el contrapunt a l'horror i la barbàrie. Com Oskar Shindler, Paul Rusesabagina, Maximilià Kolbe i tants d'altres, coneguts i anònims, homes i dones que no mesuren el propi risc i treuen el coratge d'on ningú es pensava.
Diuen que Irena, lluny de sentir-se cofoia, es lamentava de que encara podia haver salvat a més nens... i no ho va fer. Aquesta deu ser la diferència entre les bones persones i les extraordinàries.
Teresa

1 comentari:

Maria Escalas Bernat ha dit...

Jo també sabia la notícia de feia poc, em van enviar un power point amb la seva història fa uns dies.
Quina dona més excepcional!