dimarts, 6 de maig de 2008

FESTA DEL TREBALL O FESTA DELS DRETS DELS TREBALLADORS?


Com deia la Teresa en el seu post d'ahir, els quatre dies d'aquest pont meravellós m'ajuden a encarar el final del curs amb un major optimisme, però el toc d'humor no treu que s'imposi el realisme quan es tracta de mirar com funciona el món. A la classe de religió hem parlat amb els alumnes de batxillerat sobre l'actualitat de la festivitat de l'1 de maig, fent una anàlisi crítica a la premsa. Diaris amunt i diaris avall, hem trobat articles sobre el nou equip femení del govern de Zapatero, i sobre l'equip del Barça que té els dies comptats. Hem constatat que les eleccions del EEUU les guanyaran els republicans o l'Obama, perquè allí la Clinton no aporta prou el tarannà femení. El transvassament sí que és notícia, perquè amb l'aigua no s'hi juga, i menys quan el nostre futur econòmic depèn de les inversions turístiques, encara que sigui a preu d'insaciables -inassedegables, en aquest cas- camps de golf. La notícia morbosa, que seguirà portant cua, és la de l'austríac que durant més de 20 anys ha mantingut una doble vida. Una notícia escabrosa de la que cada dia surten nous detalls i amb la que la premsa àvida de sensacionalisme gasta tinta i nosaltres el temps. A les pàgines d'economia es parla de crisi, però sense concretar massa per on ens vindrà i més aviat en un tò positiu, per no espantar, o per relativitzar, o per...
Hem acabat aquí l'anàlisi de la premsa. Els he explicat els orígens de la festa de l'1 de maig i els he llegit alguns paràgrafs de la Doctrina Social de l'Església. Us deixo el contacte d'una revista en format digital, 21RS, una revista que tracta sobre el gran projecte del Regne, d'aquest somni d'un món millor per a tots. M'ajuda saber que malgrat tots els punts foscos que tingui l'església, aquesta radicalitat de l'evangeli se l'ha plantejat inexcusablement com a radicalitat de vida, des de fa molts anys!
He d'afegir que els meus alumnes m'han dit que això de ser tan radical només porta problemes, que de fons, els diners són els que poden canviar el món, i que en realitat sent tan extremista l'únic que aconsegueixo és guanyar-me fama d'intolerant i de fanàtica. Són les noves generacions...
màngels

1 comentari:

El mosquit i el camell ha dit...

Gràcies per fer aquest esforç de pedagogia amb els alumnes, encara que no sigui de resultats immediats!
Mercè