dilluns, 19 de maig de 2008

MODIGLIANI

Acabo d'arribar de Madrid, on he gaudit de tres dies a mig camí entre la devoció i l'obligació, tot i que puc dir que en molts casos les obligacions de la meva vida tenen molt de devoció i les "compleixo" de bon grat. Tenia reunió de la pàgina web de les províncies d'Espanya (http://www.religiosagradocorazon.org), però em vaig organitzar per prèviament gaudir de l'oferta cultural sempre interessant de Madrid.
Podria parlar de la temporal de Goya a El Prado o del nou Caixaforum Madrid, però parlaré de Modigiliani, potser perquè és el que més m'ha impactat.
Jo no coneixia quasi bé res de l'obra tan personal d'aquest autor, però entre l'obra i la seva vida he descobert un artista complexe, amb una vida dura i exigent, bohèmia i frustrada alhora. Donat a l'alcohol i les drogues, amb només una exposició de la seva obra en vida, i gaudint d'un cert reconeixement un any abans de morir, el final per malatia de la seva vida va dur al suïcidi poc després de la seva dona, embarassada. Potser fruit de tot això són els seus retrats: melacòlics, absents, perduda la mirada... no despertaven en mi cap sensació més enllà del silenci i del respecte a l'altre. Potser la duresa de la seva vida el feia veure així la realitat. Potser la duresa del nostre món m'han fet sentir la seva obra tan actual, a mig camí entre la tristesa i la melangia.
Teresa