dilluns, 2 de juny de 2008

PROJECTE BANTABÁ

Gràcies a un comentari deixat pel Xavi divendres passat, vaig assabentar-me que un grup de joves de Catalunya han pres el relleu d'una iniciativa d'estiu que portaven fins l'any passat les joves del Sagrat Cor, en col.laboració amb altres grups. Aquesta activitat era el Camp de treball d'Almeria, en concret, de Las Norias de Daza, un poble del municipi de El Ejido, enmig d'un mar de plàstics, hivernacles d'explotació intensiva que requereixen molta mà d'obra extrangera.
Fa anys que, empeses per la urgència de la situació, la nostra presència ha volgut ser un pont per a la integració d'aquest nombrós col·lectiu. L'any 2000 es va crear el Projecte Bantabá: les classes de castellà i l'ajuda en els tràmits oficials han estat, des d'aleshores, dos pilar de la missió de la nostra comunitat. Però els nens que neixien allà també necessitaven una atenció específica. I així van sorgir activitats per a infants durant el curs, i dues setmanes de colònies a l'estiu.
Les que el van iniciar i les que l'impulsen avui, saben millor que ningú la urgència d'establir vincles entre col·lectius aparentment diversos, però veïns i cridats a conviure. Saben que darrera de cada immigrant hi ha una família, una història i un projecte per realitzar. Saben que certes mesures polítiques no aconsegueixen res més que augmentar el patiment i la mort. I que en un món globalitzat, les fronteres aparentment estables queden diluïdes i perden part del seu sentit tradicional. Només cal agafar el metro, passejar pel centre d'una ciutat o certs pobles, o arribar amb autobús al meu barri... de cada cinc passatgers, dos o tres són subsaharians o llatinoamericans.
Us deixo amb el manifest fundacional de Bantabá, tota una declaració d'intencions i un somni per realitzar. Cadascú allà on sigui.
"Dice mi amigo Muhtar, que en su tierra, Gambia, hay un lugar que sirve de reposo a las aves migratorias, junto a las fronteras de Senegal: este lugar se llama Bantabá.
Bantabá también es una plaza, un espacio abierto que, en cada pueblo y en cada ciudad, sirve de punto de encuentro para los habitantes.
Después del almuerzo, hombres y mujeres, niños y niñas, mayores, musulmanes y cristianos, se reúnen para hablar de sus problemas, de sus alegrías, de sus sueños.... en diferentes lenguas".
Teresa

1 comentari:

Anònim ha dit...

Teresa: Gràcies pel teu comentari sobre Banta`´a. m'ha recordat moltes experiències viscudes en els més de sis anys de ser.hi , m'ha recordat també una trobada que vai tenir fa pocs mesos amb els que hi aniran aquest estiu i, sobre tot, m'ha fet més clar el que estic visquen des que sóc a la perifèria de Barcelona, en un dels barris el Besós, que en el últim any ha rebut més "nouvinguts" , especialment paquistanesos i llatinoamericans , i és que les paraules de Jesús "als pobres els tindreu sempre amb vcosaaltres", s'em fam més punyents i emsón com un repte cada dia: Sabrem vessar també per a ells el nopstre millor perfum?.
Immaculada