dilluns, 5 de maig de 2008

EL REPTE XINÈS


La ressaca del pont exigeix començar la setmana amb un toc d'humor, un somriure que no vol oblidar que la majoria de la població mundial no ha pogut passar quatre dies de vacances, perquè ni tan sols en saben el contingut de la paraula.
Avui necessito recórrer a la Mafalda i la seva mirada profètica sobre la política internacional, les virtuds i els defectes humans, els anhels i les mancances d'una generació. A més de la seva aversió a la sopa, la Mafalda ens va deixar ben clar que una potència emergia del comunisme i ara tot just descobrim que el seu desvetllar toca la nostra economia, els nostres recursos escassos, la nostra suposada pau neocapitalista, perque estem descobrint que si 1.3000 milions de persones volguessin viure com nosaltres, el nostre planeta seria del tot insostenible. I si a cada xinès se li ocorre deixar la bicicleta i comprar-se un cotxe? I si a més d'arròs, prou dificil en aquest mateix moment, li ve de gust menjar-se un tros de carn? Unes pautes de consum com aquestes farien absolutament inviable el nostre món benestant. Deu ser que nosaltres vam començar això de la revolució industrial i ens aferrem a aquest dret de conquesta mercantilista. Vivim en un món de recursos limitats i mal distribuïts i en el taulell de la història les peces sempre estan en moviment. L'oportunitat es pot convertir en amenaça. Els mateixos romans es van creure indestructibles i ara, dos mil anys després, la vella Europa admira el Colisseu amb certa enyorança.
Teresa