dijous, 26 de juny de 2008

I QUE TROBIS EL QUE T'HA MANCAT AQUÍ

Una Congregació religiosa és un grup al que una s'apropa en una edat de prendre decisions vitals importants. De bon començament, t'hi sents extranya. La majoria són més grans que tu, tenen la seva pròpia història, formes i llenguatges... T'has ficat en un hàbitat extrany i ho saps. Amb el temps, començar a tenir història comuna, compartir un determinat sentit de la vida, establir vincles... aconsegueixen el que al principi semblava impossible: sentir aquell grup com una nova família. La identificació amb la Congregació no és immediata. Necessita temps i predisposició. Però arriba.
Quan aquesta família perd algún dels seus membres, que en marxen per voluntat pròpia, alguna cosa es trenca. Se't fa difícil imaginar el cada dia sense aquella persona, et fas preguntes, et dol. Però som dones adultes i es pressuposa la maduresa i la llibertat. Toca acompanyar i deixar fer.
Aquest final de curs no està sent fàcil. La densitat del moment em qüestiona. Perquè ella no i jo sí? No són temps de fermes conviccions, sinó de petites intuicions. De saber-me en el meu lloc i romandre-hi.
Teresa

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Teresa, He après a poder fer comentaris!. Vas llestas!.
Només dir-te que se't coneix més a fons pel bloc que de paraula.
No podria ser el contrari?
Amb l'estimació de sempre
Montse

Anònim ha dit...

Teresa, No sé si t'arriben els meuis comentasris. Es a tall de prova.
Montse

Anònim ha dit...

Gràcies, Teresa, per el teu comentari. També a les que som més grans s'ens trenca alguna cosa quan algú amb qui has viscut una relació maca, pren un altre camí.
També nosaltres ens fem preguntes, pero, al menys a mi, em queda la pau de agraïr el camí fet amb tantes persones, buscant el rostre del Deu amor, mentres intentem seguir juntes la crida a donar-ho tot. Ma.R.