dijous, 5 de juny de 2008

OLORS

A la vida, qui més qui menys, tots tenim presents certes olors característiques. Em vénen al cap la dels matins d'estiu i la rosada sobre la gespa, amb aquell sol que trenca la boirina, la de la nocilla sobre el pa (o millor a cullerades), la de la roba neta i planxada dins d'aquell armari gran i vell. Moments de la vida que deixen petjada, fites en el camí.
Aquests dies em sento recordant velles olors, velles experiències. Potser no les percebo pel nas, però sé que em transporten a altres èpoques, temps enllà, quan la ingenuïtat em feia pensar que tot seria més fàcil. La vida adulta és complicada i complexa. T'has de mostrar competent, fer bé les coses, treballar en equip, programar, avaluar. No la canvio per res, però a vegades, per un moment, m'agradaria que tot fos més senzill. I és aleshores que em torna amb intensitat aquell flaire de la infantesa... Llàstima que la nocilla fa anys que me l'he prohibida!!
Teresa

2 comentaris:

Anònim ha dit...

La memòria olfactiva és molt inhabitual (m'ho van explicar a la universitat).

Reconeixem una olor quan se'ns repeteix sota el nas -per entendre'ns-, però molt poca gent és capaç de recordar una olor sense cap estímul extern.

Quina sort que vas tenir. Jo mai vaig creure que res fos senzill.

Enric

Anònim ha dit...

Hola, Enric.
En el 2004, l'Acadèmia de Suècia va decidir concedir el Nobel a Richard Axel i Linda B Buck, per les seues investigacions sobre l'olfacte.
En els humans, la memòria olfactiva permet reviure escenes anteriors de la vida. Segons van descobrir Axel i Buck, la majoria de les olors estan compostos per múltiples molècules d'olor i cada una d'elles activa diversos receptors olfactius. És llavors una cascada de reaccions el que ens permet reconéixer i memoritzar prop de 10.000 olors.

Ana