diumenge, 8 de juny de 2008

QUARANTA ANYS

Ahir vaig fer quaranta anys. El número quaranta, tan simbòlic a la Bíblia: quaranta anys el poble d'Israel, caminant pel desert vers la terra promesa. Quaranta dies estigué Jesús en el seu desert particular, suportant les temptacions purificadores, abans del baptisme al Jordà. Quaranta anys era l'esperança de vida en aquella època. Avui en canvi, pel nostre món occidental-benestant s'ha convertit en la meitat de la vida, el punt d'arribada a la maduresa.
Arribo als quaranta anys amb aquesta sensació de plenitud, de començar a trepitjar terra promesa. Però alhora amb prou inquietud i capacitat de somni, com per sentir que necessito seguir mirant l'horitzó per esbrinar camins desconeguts, per seguir creixent i esdevenir fecunda. Arribo als quaranta anys amb la gratitud immensa de saber-me prou acompanyada i per tant, lliure; molt estimada i per això, responsable. Arribo als quaranta anys i miro al cel. Cada nit sé que hi ha un estel que em fa l'ullet. Sempre tinc present, però en aquesta data més, que el regal de la vida me l'ha donat la mare que m'hi espera, i cada any me'n sé més a prop.
màngels

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Ves per on que t'anava a escriure un e-mail quan de sobte he topat amb aquest fantàstic blog i he vist el teu escrit sobre el teu aniversari i...

PER MOLT ANYS! Desitjo que gaudissis el dia d'ahir però no només per un dia sinó per tot l'any!

Un petó,

Queralt

Anònim ha dit...

Cuarenta? No me lo creo, te recuerdo más como "treinta y poquitos", pero si tú lo dices....
MOLTS D'ANYS!!!!!

Catimar

Francesc xerric ha dit...

Que les teves esperances es vegin ateses!

teresa i m.àngels ha dit...

Afegeixo un text que em va marcar l'estiu passat, quan jo també vaig passa a la quarentena: "Jahvé, el teu Déu, t'he beneït en totes les obres de les teves mans. Ell coneix la teva marxa per aquest gran desert. Fa quaranta anys que Jahvé, el teu Déu, és amb tu i no t'ha mancat mai res" Dt 2,7
M'uneixo, de tot cor, a les felicitacions. Teresa

M.àngels ha dit...

Gràcies a tots!
Amb els anys em vaig adonant que són les persones amb les qui ens relacionem, les que ens configuren. Els companys de camí és amb qui de debò aprenem a caminar.

Anònim ha dit...

Ei¡¡¡¡ Ho acabo de veure¡¡¡¡ felicitats endarrerides¡

Maite