dimarts, 3 de juny de 2008

SAVIESA ASIÀTICA

En motiu de la Festa del Sagrat Cor, Clare Pratt, la nostra superiora general, escriu tots els anys una carta per ajudar-nos a reflexionar sobre el carisma. Sempre és una oportunitat per aprofundir en algun aspecte de la nostra espiritualitat i sobre les intuïcions i les crides que el futur ens obre com a Congregació. Enguany la motivació ens arriba en un temps especial, de preparació pel Capítol General, que tindrà lloc durant els propers mesos d'estiu, al Perú. S'escau també aquest any, el centenari de la nostra presència al continent asiàtic, i tot plegat em porta a la reflexió sobre la nostra dimensió internacional en aquest món cada vegada més interconnectat i més globalitzat.
En la carta d'enguany, la Clare ens convida a valorar amb agraïment alguns dels valors de la saviesa de l'Àsia, ben addients amb la nostra espiritualitat i que ens poden obrir la consciència i la novetat del cor. No me'n puc estar de transcriure'n un fragment, a manera de sentències, d'aquells valors que volem viure:

El silenci o la interioritat, com a part integral del nostre ser; valorant el ser i la presència més que l'activitat.

Un sentit d'interconnexió amb tots els éssers, que és el que promou l'harmonia més que no pas la competitivitat; comunitat i solidaritat més que individualisme.

Una visió holística de la persona més que la separació de cos/esperit. Una forta conciència ambiental que reverencia la sacralitat de tota la naturalesa i la responsabilitat d'estimar, reparar i tenir cura del nostre planeta.

“Prestar atenció", estant atentes al do del moment present, en particular en aquelles situacions on buscar l'èxit condueix a una vida apresurada, tensa i massa activa.

Habilitat per a descubrir “pous d'espiritualitat” en la pobresa i en la vida dels més pobres. Una “pobresa alliberadora” en el sentit de no estar enganxats a béns materials.

Un compromís amb la pau, la cordialitat i la no-violència; ser constructores de pau. Als països on estem coneixem la colonització i la conquesta, ja sigui des de dins com a causa dels poders extranjers. Les cicatrius de la guerra són moltes a l'Àsia, i hi ha ferides obertes també avui en dia, com és la divisió entre Corea del nord i Corea del sud.

Capacitat de viure còmodament i pacíficament amb religions diferents a la nostra. Excepte a Filipines, totes les nostres germanes asiàtiques viuen com a minoria religiosa al seu país. Per aquelles que viuen en països majoritàriament cristians o catòlics, el desafiament no és tant el d'aconseguir una harmonia interreligiosa, sino més aviat la crida diària a acceptar, acollir, i asseure's a taula amb els qui són diferents.

Espero que us hagi semblat tan suggerent com a mi.

màngels