dijous, 17 de juliol de 2008

I NOSALTRES, QUÈ?

Aquests dies hi ha imatges que em deixen sense paraules i em qüestionen molt de fons : els infants morts en els cayucos en un intent desesperat de les seves mares d’una possibilitat llunyana d’una vida millor, una extensió de la fam que sembla deixar en paper mullat els Objectius del Mil.leni, els grups de romanesos que mal viuen remanant per les escombraries a menys de 500 metres de la nostra comunitat…Aquestes són les grans vícitmes d’una crisi. Una crisi que els grans mandataris no estan massa disposats a solucionar de manera digna per a la gran majoria de la família humana.
Nosaltres què? De braços creuats? Pensant i vivint com si res no poguessim fer?. No em vull resignar que així sigui. Unes quantes receptes i consells que em dono a mi mateixa :
-Puc viure (a nivell personal i comunitari) amb menys perquè altres (propers o llunyans ) tinguin allò que necessiten per una vida més digna.
-Puc signar manifestos i peticions de diferents ONG que reclamen més justicia i igualtat.
-Com educadora puc “acompanyar” a descobrir que val més ser que tenir, que és possible trencar el cercle de l’estil de vida consumista, que petits gestos de lluita per la justicia i de viure cap els altres ens fan feliços.
- Ja que sóc una privilegiada crec que tot allò que porto entre mans es mereix per la meva part de la màxima serietat i esforç.
Enmig d’un món globalitzat immers en la crisi, de xifres macroeconòmiques,…aquesta imatge és un cant a la tendresa, que no la perdem mai de vista.
Pilar

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Gracias, Pilar. Con las propuestas que haces, me has hecho recordar que "este tesoro lo llevamos en vasijas de barro, para que se vea que una fuerza tal no nos pertenece": actuemos siendo conscientes de que nuestros dones y posiblidades no son nuestros, sino que han sido depositados en nosotros para ponerlos a disposición del prójimo, del hermano que remueve la basura para sobrevivir y de la hermana que se arriesga en el cayuco para lograr una vida digna.

Catimar.

Anònim ha dit...

Gràcies Catimar per les teves aportacions. La teva aportació m'evoca allò de doneu gratis allò que gratuïtament heu rebut. Tenim molt de camp per a fer-ho.

Pilar.