diumenge, 13 de juliol de 2008

LA PRIMERA IMPRESSIÓ ÉS EL QUE COMPTA

Hola a tots. Sí, ja sóc al Perú. Ni jo m'ho crec. Després de 12 hores de vol, he aterrat a la costa del Pacífic, ben lluny de casa. Crec que la vegada que més lluny he estat, perquè quan vaig ser a Chicago van ser menys hores d'avió.
Ja hi haurà temps per parlar del que viuré aquest mes i mig, però ara només una primera impressió: l'extraordinària amabilitat dels peruans. T'ajuden en tot, t'acompanyen als llocs que els preguntes, es prenen temps per resoldre els teus dubtes. Em pregunten d'on sóc i fins i tot un home m'ha preguntat, de motu propi, si jo parlava català. Coneixia un mallorquí i sabia que a Barcelona parlàvem diferent... Tota una sorpresa!
Per una forània, superant el jet lag, són una ajuda de primera. Ja m'agradaria que les nostres presses i urgències ens permetessin la meitat de la seva amabilitat i cortesia. Primera lliçó rebuda.
Teresa

3 comentaris:

sergi d'assis ha dit...

Bona estada!!!

Anònim ha dit...

Si et trobes el Vargas Llosa, digue-li que parles català i aviam com reacciona.

Que et vagi molt bé, vigila amb els taurons del Pacífic.

No nedis mar endins.

Una abraçada,

Enric

Anònim ha dit...

Estimada Teresa, Ja estàs en aquest altre món. Veig que comences a aprendre coses.
Me'n alegro de la bona acollida i simpatia que hi trobes.
T'enyoro però estic molt contenta,
Montse