dimarts, 22 de juliol de 2008

LA SOLIDARITAT, DE VACANCES?

En aquests àpats multiculturals tinc l'oportunitat de conèixer molta gent, gent tant diversa com us pogueu imaginar. Fa uns dies dinava amb una rscj d'Indonèsia. Comentàvem el que van viure fa uns anys amb el Tsunami i ella em preguntava: vau fer alguna cosa a l'escola quan vam patir les inundacions? I la meva resposta encara ara em té incòmoda: estàvem de vacances. Recordo que el tsunami va tenir lloc per Sant Esteve, l'any 2004... i no vam tornar a l'escola fins després de Reis. Ja feia més de 10 dies. Ja no era notícia... malgrat els més de 250.000 morts. Quan de fet, fins avui, les tasques de reconstrucció continuen.
Crec que necessitem fer vacances, de fet, el cos ens ho demana. Però hi ha aconteixements que no ens haurien de deixar descansar la consciència.

Teresa

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Uf¡¡¡¡Els que vivim en el "Primer Món" sembla a vegades que vivim en un "altre món".

Gràcies Teresa per les teves reflexions i narracions en relació als capítols.

Són experiències i vivencies molt enrequidores.

Maite

Anònim ha dit...

Hola, Teresa, el teu bloc sobre el tsunami m'ha semblat interessant, pero no estic d'acord en que no varem fer res potser a l'escola no, pero en moltes comunitats ho varem viure fort,varem pregar i, encara que es poca cosa, varem contribuir economicament com a comunitat i com a provincia,Ho dic perque em sap greu que aquesta germana tingui la impresió de que no ens ha impactatla seva tastrofe.Ma.R.S.

teresa i m.àngels ha dit...

Ma Rosa: és clar que a nivell personal i a les comunitats ens en vam fer ressò, i també a l'escola ho hem esmentat a posteriori. Jo ho poso com a exemple sempre que parlo de catàstrofes naturals que afecten sobre tot als més pobres... però sí que crec que a la meva escola ens va faltar una resposta immediata i efectiva al tornar de les vacances de Nadal. Teresa

Anònim ha dit...

Teresa, tu reflexión sobre la solidaridad me gustó mucho y me sugirió algunos temas:
-Mientras nos sentimos incómodas avanzamos y "nos movemos".
- ¿Cómo ser conscientes que este mundo es de todos, por tanto todos debemos ser felices y si alguién sufre a mi "me toca"?
- ¿Cómo comprometerme en la vida, no desde el sofá, y al mismo tiempo no angustiarme?
- ¿Cómo transmitirlo de forma que sea recibido positivamentea?
- ¿Cómo vivirlo como grupo?
- ¿Cómo vivir desde ahí la fraternidad universal?... Y como dices en ésto no puede haber vacaciones...
Gracias y hasta pronto, Carmen

Fina ha dit...

Potser haurìem de fer més, però crec que sí es van fer coses, contribucions, reflexions, estar amatents als esdeveniments del fet....
Però pensar-hi altre cop, tenir present que en una altre part de mòn l'impacte hauría estat menys greu .... val la pena no oblidar-ho. Gràcies Teresa pels teus comentaris tan plens de realitat!!
Et segueixo sovint