diumenge, 27 de juliol de 2008

SENDERISMO

El dia d'ahir va ser de descans, just i necessari en un ritme intens de reunions i reflexions com el que portem. Es van oferir oportunitats diverses, algunes de les quals de tipus turístic. Jo volia conèixer Lima, i fer-ho una mica al meu aire, sense dependre del moviment col·lectiu habitual. Així, al matí vaig anar amb altres al Museo de la Nación i després, pel meu compte, al centre de Lima. No us podeu imaginar l'aventura que va ser moure's per aquesta ciutat amb autobús! Un trànsit que me'n ric del de Barcelona o València, un jugar-se la vida a cada moment per a tots, vehicles i vianants. A més, em vaig trobar la policia antiavalots que no em deixava continuar el meu camí. Aleshores, una senyora va intercedir per mi, el policia va somriure, i va retirar el seu escut perquè continués la meva marxa. Entre altres curiositats, vaig descobrir un restaurant (Eau vive) regentat per unes monges carmelites, que a mig dinar i sopar, entonen l'Ave Maria. Si m'ho expliquen no m'ho crec, però ho vaig veure amb els meus pròpis ulls!
Però, anècdotes a banda, el que realment em va tocar va ser una exposició que hi havia al Museu sobre Sendero Luminoso i els seus 20 anys d'activitat terrorista. Milers de morts, nombroses fosses comunes... un conjunt de despropòsits que van tocar els sectors més pobres de Perú, doncs el 75% de les víctimes eren de l'interior i parlaven quetxua. El poble, en plena confusió de morts i segrestos, va optar per donar suport a l'exèrcit, un mal menor enmig d'aquell desgavell. Com es va acabar el conflicte? Quan van actuar a la capital, al barri de Miraflores, provocant la mort entre la classe benestant. Al cap de dos mesos, Abimael Guzmán, el líder del moviment, va ser detingut. Sendero havia rebut un cop definitiu que acabaria provocant la seva desaparició.
Vaig veure aquesta exposició amb algunes companyes d'Argentina, Xile, Polònia... que també saben, el que és sobreviure a la violència, a la mort i el segrest, al terrorisme d'Estat o el popular, sempre una mala solució, vingui d'on vingui.
Teresa