dissabte, 30 d’agost de 2008

CONTEMPLACIÓ D'ESTIU




He passat gairebé tres setmanes del mes d'agost a Torrefeta, un poblet de la Segarra. He resseguit camins planers, serpentejant ombres i clarianes. M'he deixat gronxar pel ventet suau de marinada. Se m'ha relaxat la mirada a base de poder-la allunyar fins un horitzó infinit i dels cromatismes verds i torrats de la vall del Sió. M'he llevat amb el xiuxiueig dels pardals i la serenor de les campanes. M'he adormit en el silenci d'un cel immens, estrellat, propici a les confidències de l'ànima. Hem tingut dies de bon sol i dies de beneïda pluja. I llamps, i trons. Els camps de blat han estat cosetjats i llaurats, i així han passat del color daurat, al terrós, i sempre distrets, pel verd dels ametllers i de les alzines. Olors de fems i de granja, de palla escampada pel vent, de farigola i de timó. El pa acabat de coure al forn de llenya, i els tomàquets collits a l'hort. Postes de sol de colors i núvols capritxosos jugant entre tots el matisos del roig, el groc, el taronja, el violeta, el rosa, el blau, el lila,... Les reunions improvisades, al pedrís de la plaça: els nens corren amb bicicleta, els grans s'expliquen històries. Passen les hores sense mirar el rellotge. Anem a retirada quan la nit refresca i la lluna és ben alta... Demà torno a Barcelona...
màngels

dimarts, 26 d’agost de 2008

ESTIU

Després d'una pausa estiuenca, em reincorporo al bloc. I és que, un cop superada la segona quinzena d'agost, la majoria comencem a pensar que l'estiu s'acaba. Sigui perquè el dia s'escurça, sigui perquè arriben tempestes i baixa la temperatura, sigui perquè el calendari ens sembla que s'accelera, sigui perquè comencem a rebre missatges de la gent que torna de vacances... A mi em passa que aquests dies se'm fan com a més mandrosos, amb més son i menys ganes de fero res. Com si el cos m'anés avisant que això s'acaba i que cal pensar en el que s'apropa...
També em resulten dies de recompte, de fer repàs del que han estat aquestes setmanes de vacances: no em puc queixar! El meu estiu han estat dos mesos molt diferents, un juliol molt dinàmic i un agost més tranquil. Un temps dedicat a les activitats amb joves i unes setmanes per cuidar la família i per refer-me l'esperit. Les sentències del Qohèlet podrien emmarcar el que ha estat l'estiu: "Hi ha un temps per cada cosa" . Un temps per gaudir d'un camp de treball, un temps per gaudir de l'amistat, un temps per gaudir de la natura i amb la cultura, un temps per fer família, un temps acompanyant joves a créixer en l'experiència de Déu i un temps per a sentir que és en el present, on s'hi juga la veritable felicitat. Bon estiu!!!
màngels

dijous, 21 d’agost de 2008

LA GESTIO DE LES EMOCIONS

Aquest mes d’agost he tingut la possibilitat de participar, amb altres germanes de comunitat i Congregació, en un breu i intens curs on vàrem anar descobrint una sèrie d’eines que ens permeten optimitzar el complexe món de les relacions. Destacaré un dels aspectes que més m’ha ajudat : cadascú de nosaltres experimentem multiplicitat d’emocions en les nostres relacions (alegria, tristesa, fúria, pau,…). La clau de la felicitat i la serenitat en la interrelació amb els altres: posar nom a les emocions, no tenir por al que sentim ni quedar-nos atrapats en els sentiments, no deixar-nos portar pel primer impuls i saber anar més enllà de les emocions per tal de viure unes relacions constructives que ens permetin créixer a les dues parts i donar el millor de nosaltres mateixos. Pilar

dimarts, 19 d’agost de 2008

NO DIGUIS BLAT...

Ja som a les acaballes del Capítol General. Ahir ens van comunicar la composició del nou Consell General (el teniu a la foto, amb l'absència d'una consellera que no és al Capítol) i avui toca l'aprovació final dels documents i alguns serrells encara per rematar. A aquestes alçades, i després de quasi bé cinc setmanes al Perú, reconec que estem cansades. Vam anar entrant a poc a poc, fent comunitat i generant un ambient propici. No ens va costar gaire. Diuen que la presència de molta gent jove (les "joves rscj" tenim 40 anys... tot és relatiu) ha facilitat un clima distès i una convivència agradable.
Amb els dies vam endinsar-nos en temes cada vegada més decisius, com l'elecció de la nova General i la proposta de noms pel seu Consell, els grups sobre centres d'interès, les noves maneres d'organitzar-nos i comunicar-nos... i a un dia i mig de la cloenda, crec que hem fet els deures i ens hem guanyat el bitllet de tornada. Tot sigui dit, ja en tinc ganes.
D'aquest estiu atípic encara en podré rescatar 10 dies de vacances. Família i amistats, expo de Saragossa i cap a València falta gent!
El sac encara no és lligat, perquè, entre altres coses, no m'hi cabria tot el que m'emporto d'aquesta experiència. Però ja vaig assaborint els aprenentatges, les persones que he conegut, el que he descobert... i la confirmació de que tot arriba quan estas preparada per assumir-ho.

Teresa

divendres, 15 d’agost de 2008

LA VIOLÈNCIA MAI NO SERÀ EL CAMÍ

Aquests darrers dies, en el cor de l’estiu, un nou focus de violència esclata a la vella Europa : Georgia. Els diaris i analistas polítics tindran molt a dir de les arrels i motius del conflicte. Es parlarà molt menys del drama humà, de les famílies trencades, de les vides perdudes o d’aquelles vides que mai no tornaran a ser el que eren, de les noves enemistats,…M’agradaria propasar que enmig de la negativitat d’un fet com aquest dediquéssim dos minuts a pensar en aquelles persones anònimes que, amb petits o grans gestos, no es deixaran dominar per la violència sinó que donaran el millor d’elles mateixes, fins i tot la vida, perquè algun dia la pau sigui possible. A tots aquests herois anònims, que segur existeixen, GRÀCIES per intentar, en situacions extremes, fer del món un lloc més vivible per a tots.
Pilar

diumenge, 10 d’agost de 2008

FUMATA BLANCA

En un matí intens en emocions, després de tres dies de seriós i profund discerniment, el Capítol General, com a comunitat atenta a l'Esperit, ha escollit a Cathy Conan com a nova Superiora General pels propers vuit anys.
La Cathy, una dona senzilla, sensible, afable, competent, treballadora, amb una gran experiència d'internacionalitat, era l'actual provincial del Estats Units.
Jo la coneixia d'haver viscut molt a prop de la seva comunitat quan jo vaig ser a Xicago, i el seu boníssim castellà em va ajudar en molt moments. I també la seva relació propera i respectuosa alhora.
Ara ens tocarà oferir-li noms per tal que escolleixi el seu Consell. Tots necessitem ser complementats. I en una tasca tan plural i àmplia a nivell geogràfic, encara més.
Anem posant fil a l'agulla en el projecte de Societat pels propers anys. Elles tenen una part de la responsabilitat. Però cadascuna en tenim una de fonamental: viure amb seriositat la nostra vocació com a religioses del Sagrat Cor.
Teresa

dissabte, 9 d’agost de 2008

GRÀCIES, MANEL: M'HAS ARRIBAT AL COR

Aquests dies d’agost en què és possible el silenci, la pau, la pregària més pausada,…tinc la possibilitat de reviure el curs que acabem de deixar enrere. Quan els aconteixements més evidents o que ens han marcat amb força deixen pas a les petites coses de cada dia el cor ( com diu Pere Casaldàliga ) se’ns omple de noms. Noms que m’estan sorprenent en el silenci de la serenitat d’aquests dies. Entre molts d’aquests noms en rescato un : en Manel. Un infant d’uns dotze anys, amb una profunda ferida afectiva. He tingut la sort de tenir-lo a classe. D’ell he reaprès allò de que “els petits ens evangelitzen”. Té grans dificultats d’aprenantatge, la seva capacitat d’aprenantage està bloquejada, però no el seu carinyo i la seva tendresa. Sap agrair tots els gestos de proximitat, no té vergonya de mostrar-se carinyós… Gràcies Manel perquè has estat un signe de la presència de Déu que m’ha arribat al fons del cor i m’has mostrar el que és de veritat essencial a la vida.
Pilar

dijous, 7 d’agost de 2008

REESCRIVINT LA HISTÒRIA

Ahir, dia 6 d'agost, vam poder recordar el 63è aniversari del llançament de la bomba sobre Hiroshima que va desencadenar la fi de la II Guerra Mundial. I ho vam fer en una eucaristia preparada per les rscj del Japó i els Estats Units. Es notava la gravetat en les paraules, gestos, i símbols escollits. Uns records esfereïdors que no volen deixar caure en l'oblit. Potser el record i el desig de reconciliació serviran d'antídot per una història que necessita ser reescrita amb urgència, que necessita aprendre dels errors i saber que alguns fets mai més tornaran a succeir. Les petites passes de comunió i perdó són com les fites en el camí, que no saps ben bé on et duran, però que t'indiquen la ruta a seguir vers un lloc nou.
Canviant totalment de tema, a partir d'avui i fins diumenge al migdia (hora catalana), entrem en el procés d'elecció de la nova Superiora General. Un procés llarg i a la llum de l'Esperit, per tal que a qui se li demani aquest servei, condueixi la Societat del Sagrat Cor els propers vuit anys. Es temps de discerniment, de confiança, de posar-se al servei. De buscar, també, els signes que marquen la nostra història.

Teresa

dimecres, 6 d’agost de 2008

UNS DIES PRIVILEGIATS

Aquests dies unes 30 religioses del Sagrat Cor de les dues Províncies d’Espanya compartim exercicis espirituals i pregària. Destaco dos moments del dia : al vespre, abans de sopar, ens reunim per a compartir de manera senzilla el dia. La Mariola, germana nostra que orienta aquests dies, prepara aquest moment amb gran cura i delicadesa perquè poguem recollir el dia i compartir allò que ens resulta més significatiu. Avui, en el silenci, hem agraït totes aquelles persones que estimem i ens estimen. Ha estat un regal de pregària, una estona de fraternitat. Gràcies Mariola. També cap a les 10 del vespre ens apleguem uns 20 minuts per a pregar per les nostres germanes reunides a Lima en Capítol General. Cada dia, amb les seves comunicacions, ens fan present una comunitat de germanes de tots els racons del món que aconsegueixen que sentim realment propera. Gràcies a totes les germanes reunides a Lima en Capítol General. Amb tot això anem fent camí de fraternitat.
Pilar

divendres, 1 d’agost de 2008

RENOVAR EL NOSTRE COMPROMÍS AMB ELS JOVES

La feina al Capítol s'ha diversificat en centres d'interès. Jo m'he apuntat al dels joves, amb un títol preliminar que es diu "renovar el nostre compromís amb els joves".
Perquè m'hi he apuntat?
Perquè és el col·lectiu amb el que treballo habitualment, adolescents i joves en edat d'estudiar, que reclamen un espai i unes maneres pròpies, preocupats pel futur, i amb ganes de viure i gaudir el present.
Perquè ells m'ensenyen com és el món que m'envolta, em posen al dia i em descobreixen que el meu món ja fa molts anys que no és el seu. A vegades em fan sentir una mica vella, però tant se val. Ho prefereixo a enganyar-me i situar-me en l'immobilisme.
Perquè em recorden que no tot està perdut. Les seves il·lusions no són tan llunyanes a les meves. El món en el que viuen no els acaba d'agradar i alguns se saben protagonistes de la seva pròpia història.
Perquè demanen referents, adults que els esperonin, capaços de dialogar i amb ganes de fer camí amb ells.
Perquè veig en ells el reflexe d'un paradís perdut, de necessitats amagades, i a vegades desconegudes, de fer silenci, de mirar més enllà, de descobrir que el buit potser està habitat,,,
Perquè em recorden algunes coses de quan jo tenia la seva edat, i m'agradaria oferir el que a mi se'm va regalar.
Teresa