dissabte, 30 d’agost de 2008

CONTEMPLACIÓ D'ESTIU




He passat gairebé tres setmanes del mes d'agost a Torrefeta, un poblet de la Segarra. He resseguit camins planers, serpentejant ombres i clarianes. M'he deixat gronxar pel ventet suau de marinada. Se m'ha relaxat la mirada a base de poder-la allunyar fins un horitzó infinit i dels cromatismes verds i torrats de la vall del Sió. M'he llevat amb el xiuxiueig dels pardals i la serenor de les campanes. M'he adormit en el silenci d'un cel immens, estrellat, propici a les confidències de l'ànima. Hem tingut dies de bon sol i dies de beneïda pluja. I llamps, i trons. Els camps de blat han estat cosetjats i llaurats, i així han passat del color daurat, al terrós, i sempre distrets, pel verd dels ametllers i de les alzines. Olors de fems i de granja, de palla escampada pel vent, de farigola i de timó. El pa acabat de coure al forn de llenya, i els tomàquets collits a l'hort. Postes de sol de colors i núvols capritxosos jugant entre tots el matisos del roig, el groc, el taronja, el violeta, el rosa, el blau, el lila,... Les reunions improvisades, al pedrís de la plaça: els nens corren amb bicicleta, els grans s'expliquen històries. Passen les hores sense mirar el rellotge. Anem a retirada quan la nit refresca i la lluna és ben alta... Demà torno a Barcelona...
màngels

1 comentari:

Anònim ha dit...

Xica, no tornes d'un lloc així...;)

Catimar