dimarts, 26 d’agost de 2008

ESTIU

Després d'una pausa estiuenca, em reincorporo al bloc. I és que, un cop superada la segona quinzena d'agost, la majoria comencem a pensar que l'estiu s'acaba. Sigui perquè el dia s'escurça, sigui perquè arriben tempestes i baixa la temperatura, sigui perquè el calendari ens sembla que s'accelera, sigui perquè comencem a rebre missatges de la gent que torna de vacances... A mi em passa que aquests dies se'm fan com a més mandrosos, amb més son i menys ganes de fero res. Com si el cos m'anés avisant que això s'acaba i que cal pensar en el que s'apropa...
També em resulten dies de recompte, de fer repàs del que han estat aquestes setmanes de vacances: no em puc queixar! El meu estiu han estat dos mesos molt diferents, un juliol molt dinàmic i un agost més tranquil. Un temps dedicat a les activitats amb joves i unes setmanes per cuidar la família i per refer-me l'esperit. Les sentències del Qohèlet podrien emmarcar el que ha estat l'estiu: "Hi ha un temps per cada cosa" . Un temps per gaudir d'un camp de treball, un temps per gaudir de l'amistat, un temps per gaudir de la natura i amb la cultura, un temps per fer família, un temps acompanyant joves a créixer en l'experiència de Déu i un temps per a sentir que és en el present, on s'hi juga la veritable felicitat. Bon estiu!!!
màngels

5 comentaris:

Anònim ha dit...

ma. àngels,
Me n'alegro que hagis pogut disfrutar de l'estiu. Da Roma un abraccio grande, un desiderio troppo forte per iniziare tutto il tuo affascinante lavoro.
a presto
eduard sj

Anònim ha dit...

Ja se que això no ve a compte però és que sóc un nen d'onze anys i tinc els meus duptes: Darwin va elavorar la teoria de l'evolució i ens la creguem o no tots la savem, el meu pare hi està totalment d'acord i m'ha explicat les raons i jo les trobo certes.Tinc que creure en Adam i Eva ? Si ho tinc que fer perque? jo li vec mes "gracia" a la teoria de l'evolució.
Gracies Joan.

Anònim ha dit...

M.Àngels, què bé que hagis passat un estiu tan variat!

Edu!!! ya te veo super puesto!, ¡que vaya muy bien la experiencia romana! (mientras yo haré la experiencia zaragozana...;-))

Petons pels dos i per qui llegeixi el comentari,

Eugènia

M.àngels ha dit...

Aquest missatge és pel Joan:
Joan, no acabo d'entendre quina part del meu post t'ha suggerit aquesta reflexió sobre la teoria de l'evolució. Però de totes maneres, jo n'estic convençuda que és certa, i que les espècies anem evolucionant, sovint a força d'enfrentar-nos a les dificultats. També les persones creixem a base de fer-nos preguntes, de pensar com podem aconseguir de ser més feliços. Adam i Eva són dues figures mítiques, representen l'home i la dona, la humanitat que evoluciona nombrant allò que veu ("dominant la terra", posant nom a la natura), aprenent a estimar (Eva forma part del mateix Adam, i el seu "destí" queda lligat per sempre). Però Adam i Eva en el relat del Gènesi, creixen sobretot quan descobreixen la seva nuesa, la seva pròpia mancança, quan se n'adonen de que els homes i les dones no som totpoderosos.
Potser el teu pare t'ho pot explicar millor, però a mi també m'ajuda aquesta història d'Adam i Eva, per poder entendre de quina manera els humans evolucionem als ulls de Déu, i no hi veig la incompatibilitat amb la teoria de Darwin!
Una abraçada

Anònim ha dit...

Moltes gracies M.Angels per resoldrem el dubte.
Joan