dissabte, 9 d’agost de 2008

GRÀCIES, MANEL: M'HAS ARRIBAT AL COR

Aquests dies d’agost en què és possible el silenci, la pau, la pregària més pausada,…tinc la possibilitat de reviure el curs que acabem de deixar enrere. Quan els aconteixements més evidents o que ens han marcat amb força deixen pas a les petites coses de cada dia el cor ( com diu Pere Casaldàliga ) se’ns omple de noms. Noms que m’estan sorprenent en el silenci de la serenitat d’aquests dies. Entre molts d’aquests noms en rescato un : en Manel. Un infant d’uns dotze anys, amb una profunda ferida afectiva. He tingut la sort de tenir-lo a classe. D’ell he reaprès allò de que “els petits ens evangelitzen”. Té grans dificultats d’aprenantatge, la seva capacitat d’aprenantage està bloquejada, però no el seu carinyo i la seva tendresa. Sap agrair tots els gestos de proximitat, no té vergonya de mostrar-se carinyós… Gràcies Manel perquè has estat un signe de la presència de Déu que m’ha arribat al fons del cor i m’has mostrar el que és de veritat essencial a la vida.
Pilar