divendres, 5 de setembre de 2008

CINEMA DE DESCOMPRESSIÓ

Aquest estiu no he tingut massa temps per anar al cinema. Ho he trobat a faltar, però tampoc penso ara recuperar el temps perdut. Sempre quedaran bones pel·lícules en aquella llista memoritzada però mai escrita. I a vegades la mateixa vida em sorprendrà amb històries noves i dignes d'una recomanació a amics i coneguts.
Una amiga em va invitar a veure un dvd. La pel·lícula era sueca, nominada a l'Oscar l'any 2005. El seu títol: "As it is in heaven" ("Tierra de ángeles"). Llarga i de direcció acurada, vaig anar entrant en la trama: un músic retorna al seu poble fugint de l'espiral de la fama. El seu cos i la seva ànima li reclamen una vida més humana, propera als altres, a les petites històries. Un cop al poble, dirigirà el cor de la parròquia i en aquesta interacció, la vida dels cantaires s'anirà transformant, i amb la d'ells, la seva pròpia existència.
Hi ha qui, com el meu germà, hi veu una actualització de la vida de Jesús. Algú que va passar per la vida fent el bé i capgirant la vida d'aquells que se li acostaven. Algú capaç d'oblidar-se d'ell mateix. A mi, aquest paral·lel, ja m'agrada. Perquè em parla de valors universals, d'una necessitat d'humanitzar-nos que no passa. Si teniu ocasió de veure-la, no us la perdeu.
Ara bé, si necessiteu una cosa més lleugera per superar el primer cap de setmana post-vacances, si voleu rejovenir-vos per una estona, si us agrada el que els adolescents d'avui en diuen "música clàssica"... sempre ens quedaran les cançons d'Abba i "Mamma mia". Només per persones àvides de nostalgia.
Teresa

1 comentari:

Anònim ha dit...

Sobre oblidar-se a un mateix -negar-se, diu l'evangeli-, jo no ho puc compartir, esclar.

És una idea de Jesucrist que no comparteixo.

Aquest cap de setmana m'he tornat a llegir l'Evangeli de Sant Mateu i sempre em passa el mateix: hi ha coses en què hi estic d'acord i coses en què no.

No entenc quan Jesús s'enfada amb la gent de dos pobles perquè no es converteixen, dient que ell ha fet molts miracles i que s'haurien de convertir tant sí com no. Jo entenc que la conversió pertany en part a la llibertat de l'home i en part a la Gràcia. No es pot esbroncar ningú perquè no es converteix. És absurd.

I tota l'estona esbronca els pobres deixebles, els avergonyeix i els menysprea! No guanyen per a disgustos. Jesús sovint és un intemperant.

A més, els deixebles, com faria jo mateix, li demanen:

-Per què no deixes de parlar en paràboles i parles clar?

Quan l'hi demanen és que ells parlaven d'una manera més clara, més directa, i tenir el Senyor parlant amb paràboles tot el dia els fatigava.

Enric