dimecres, 24 de setembre de 2008

COMPETÈNCIES VITALS BÀSIQUES

Estic passant una setmana al límit de les meves forces, tant físiques com anímiques. El dilluns, una decepció molt gran amb la convocatòria de Confirmació. D'un any per l'altre, un daltabaix que no arribo a entendre ni m'acabo de creure. Dimarts absolutament exhausta, i tota la tarda de curset sobre les famoses competències bàsiques. Avui dimecres, eucaristia d'inici de curs, equip directiu, de nou curset... (encara bo que aquesta nit de la Mercè el Barça ens ha donat una alegria. )
Crec que del que porto de setmana he après dues lliçons: cal enfrontar el derrotisme posant distància, i apostant per la creativitat... ¿per què no iniciar el procés de confirmació amb una etapa prèvia, a 4rt de l'ESO? A més, aprofitaria que tinc dues alumnes en aquesta edat que volen fer la primera comunió... Potser iniciant l'oferta a Batxillerat fem tard... El que és segur, és que no hi ha receptes. Que el que ens valia fa pocs anys... ja ha caducat. En això de la pastoral, no s'hi val a badar!! Cal estar molt en forma!!
I també he après que les competències bàsiques, que encara em semblen tan complexes, són eines pel que realment els serà important: saber recòrrer el camí de la vida per ells mateixos. Entre aquestes eines, caldrà que aprenguin a viure els fracassos com a oportunitat. No atorgar-se la culpa de totes les desgràcies, i no defallir. Com jo intento fer-ho ara.
Teresa

1 comentari:

Anònim ha dit...

Esta experiencia con la llamada a la confirmación de la fe la hemos vivido en Sant Pau, y nuestra actual opción es ofrecer un itinerario desde el inicio de la catequesis para celebrar la Comunión y que finaliza con el compromiso de la Confirmación. Pero no sé que es más difícil: conseguir que se animen a retomar el camino o que permanezcan constantes en él.

¡Ánimo!
Catimar.