dilluns, 29 de setembre de 2008

EVADIR-SE DE LA CRISI?

Sortim de la feina i volem evadir-nos dels problemes laborals; acabem un curs o un trimestre i necessitem treure'ns de sobre l'estrès i la pressió acumulada; portem massa temps trepitjant asfalt i el cos ens demana redescobrir el blau del cel, el verd del bosc... Em sento vivint en un món dual: la realitat quotidiana massa sovint ens és un pes i necessitem evadir-nos, sentir el buit, recuperar el nostre espai.
Avui em pregunto si és possible també evadir-se del moment que estem vivint a nivell mundial. Una crisi que no afluixa i que els meus coneixements bàsics d'economia no em permeten acabar de copsar. Però en el cada dia veig que augmenta l'atur, que el "maó" ja no és rendible i que al seu darrera moltes empreses (i més treballadors) toquen fons, que la important indústria automobilística es reestructura... i que darrera d'aquesta cadena, milers i milers de famílies han de retallar despeses i replantejar-se les necessitats reals.
Avui a la meva comunitat farem el pressupost de l'any. Compartim els béns i ho vivim com un signe d'un compartir més gran que també abarca la vida. Creiem que és possible viure altres models de convivència que poden arribar a ser un signe d'un món inclusiu i compassiu.
Aniríem molt errades si la realitat de la que formem part no fos present en les nostres opcions, si visquéssim alienes al moment que ens toca viure.
És possible evadir-se de la cirisi? Jo, personalment, ni puc ni me'n vull desentendre.
Teresa