dimecres, 17 de setembre de 2008

INCRÈDULA

Encara no m'ho acabo de creure. De fet, a estones em pregunto si no ho haurà dit per donar-me una alegria. I això que als alumnes que em coneixen sovint els dic que mai contestin per fer-me feliç. Que diguin el que realment pensen, que ho podré superar.
Aquest matí, al passar llista a un dels 4rts de l'ESO, he detectat una alumna nova. Al cap d'una estona, quan estaven treballant sobre la seva història familiar, m'hi he atansat. Li he preguntat la raó de venir al "Sagrado" (és el nom popular de la meva escola... què hi farem...) i m'ha dit: "És que volia fer religió i on anava abans no en feien". Li he demanat que m'ho repetís.
No estic acostumada a una resposta d'aquesta mena. De fet, una de les meves obsessions d'inici de curs és que no em vinguin alumnes a dir-me que no volen fer aquesta assignatura. La llei els empara, però a mi em sap molt greu perquè crec es perden uns continguts bàsics per anar per la vida. Per ara només en tenim algún cas excepecional (d'un total de 1.500 alumnes). De fet, mantenir-se en aquest nivell és tot un repte pel Centre.
Avui necessito fixar-me en l'ampolla mig plena. En els alumnes que gaudeixen a classe de Religió. En els que reconeixen que d'alguna cosa els serveix. En els que la triarien si fos optativa.
I si mai descobreixo que aquesta noia no va ser del tot sincera, també us ho faré saber.
Teresa

2 comentaris:

Maria Escalas Bernat ha dit...

Jo he tingut una experiència paral·lela: treballo a una escola laica, i avui explicava el cant gregorià a alumnes de quart d'ESO, subratllant la importància d'entendre el fet religiós per entendre què és el cant gregorià. M'he trobat amb una actitud, sobretot per part d'una alumna, absolutament despectiva. M'ha arribat a dir que ella té de tot i les monges no tenen res! (tot perquè ha sabut que no tenen mòbil ni MP3)
I jo intentant que trascendís del fet material, i ella que no sortia d'aquí.
M'agradaria que sapigués què és ser monja. Però estic a una escola laica i no puc fer-ho.

eloi ha dit...

Que te quiten lo bailao!!! Enhorabona Teresa