dijous, 25 de setembre de 2008

ASSAJOS D'EDUCAR EN LA INTERIORITAT

Heu intentat mai parlar de la interioritat a xiquets de dotze anys? Era el primer tema del meu llibre de religió, i tenia molts plans, que passaven per, fin i tot, una sessió de tai-txi al bosc de l'escola (sí, a Godella som uns privilegiats: tenim un bosc i no el valorem prou...).
Un cop els vaig tenir al davant, les meditacions d'origen oriental van passar a la llista d'activitats descartades per un grup de trenta. Però en un moment de lucidesa se'm va ocòrrer treballar-ho a partir d'una imatge plàstica ben suggerent: una nina russa. Sí, ja les coneixeu: aquelles nines de fusta que comences a obrir, i sempre n'hi ha una altra a dins, amagada, a l'aguait de veure la claror. Fins que, tot i que ells esperen que sempre n'hi haurà una altra, la darrera ja és del tot compacta: hem arribat a l'essència de la nostra persona, allò tan meu que només pot ser per a mi.
Que dificil parlar de les coses imperceptibles en un món com el nostre, contaminat de sorolls i d'imatges arreu! Que dificil treballar les condicions per arribar a aquest centre de la nostra persona! Però alhora, que bonic descobrir en les seves mirades que, oh sorpresa!, alguna cosa seva els pertany només a ells.
Teresa

1 comentari:

Anònim ha dit...

Teresa, Poc em pensava quan vaig comprar aquesta nina, amb la mera
finalitat de record i companyia que se li donaria l'important servei que tu has sapigut trobar.
També m'ho he aplicat a mi mateixa. Com un alumne més teu.
Gràcies. Et felicito.
Montse