dimecres, 3 de setembre de 2008

LLEI DE MURPHY

Primer dia de feina. Llevar-se d'hora en una habitació per reendreçar, imprimir els examens dels recuperadors, fer-se a l'ànim del nou curs, sortir de casa, obrir el cotxe, posar la clau, girar-la... i res de res. Cap senyal de vida en un cotxe que ha fet dos mesos de vacances, i que, com les persones quan no fan exercici, s'ha rovellat. En el seu cas, el diagnòstic apuntava a unes bateries velles i mandroses.
Canvi ràpid de plans: autobús a València, metro a Godella, passeig pel poble fins arribar al col·legi... una hora i quart de trasllat.
I a les 12h, alumnes que no es presenten, altres que vénen només a passar l'estona, examens fets en col·laboració amb la professora. Qui ha dit que les rebaixes acabaven el 31 d'Agost?
Tarda de grua, mecànic, carregar bateries per l'autovia del Saler amunt i avall... i dinar a les sis de la tarda.
Ja en tinc prou de primer dia de feina. Si us plau, que arribi el segon, el tercer, i el quart... per intentar derogar la meva llei de Murphy particular: "Si alguna cosa pot sortir malament, sortirà malament".
Teresa

1 comentari:

volvoreta ha dit...

Querida Teresa, después de ese primer día tan aciago ¡cualquier día que vengá será mejor!, yo también soy una fiel practicante de la ley de murphy, ¡en junio haciendo un examen a mis alumnos se me coló una emisora de flamenco por el micro! ¡surrealista!, porque lo peor fue que yo dije que apagaran los móviles... Me alegra volver a leerte. Mucho ánimo con los comienzos de curso. Un abrazo