dilluns, 8 de setembre de 2008

RETROBADES

El mes de setembre es caracteritza per les retrobades. A cada moment sorgeix la pregunta: Com han anat les vacances? i com a resposta, alguna cosa així com: Molt bé, però curtes... encara no hagin anat bé a tothom ni se'ns hagin fet realment curtes. Et retrobes amb la comunitat, els companys de feina, contactes amb els amics, esperes l'arribada dels alumnes... Uns dies necessaris per reubicar-se en el cada dia, en la quotidianitat.
Entre aquests retrobaments, un de meu molt especial té a veure amb la televisió, i amb un conjunt d'històries que segueixo des de ja fa anys. Hi ha alguna cosa millor per després de dinar, que relaxar-se amb vides alienes, però tant properes que semblen de la família? Ho heu endevinat: El cor de la ciutat és el meu petit plaer a l'hora de la migdiada. Vaig començar quan vivia a Barcelona, el vaig interrompre l'any que vaig ser a l'estranger, i l'he reprès aquí a València (mentre el senyor Camps no em tanqui el repetidor per intrusisme forani).
El Peris, la Cinta, la Montse, el Max, la Clara... formen part del meu imaginari televisiu. Personatges planers, propers a molts de nosaltres: el de la botiga, el bar, l'estudiant, l'immigrant, la dona que viu sola. El que mor, el que neix, aquell a qui tots enganyen, el que s'arruina, el que acaba malament, que molts ja ho vèiem. Res a veure amb els serials sudamericans, extremats en els seus arguments, polaritzats en la realitat social que reflexen.
No m'imagineu totes les tardes davant la televisió. Tot just un dia a la setmana, si hi ha sort. Els horaris del cole no respecten les aficions particulars.
El proper 11 de setembre, El cor de la ciutat celebra vuit anys i 1628 capítols. Enhorabona i ben retrobats!
Teresa

2 comentaris:

naif ha dit...

Bona tarda (o quasi nit) Teresa:
quin plaer tornar a llegir els seus comentaris, plens de relflexió, anàlisi, informació, aspectes aquests que mai haurìem d'oblidar.
Gràcies pr tornar-hi ser!

Anònim ha dit...

HOla,
Jo també segueixo el cor quan puc.... quina llàstima que no estigui el Peris....

Maite