dimarts, 21 d’octubre de 2008

REFERENTS (i II)

Després d'escriure el post d'ahir em vaig quedar pensat si el que realment admirem de les persones són els mèrits socials (èxit, fama, diners...) o allò que ens transmeten de la seva persona, del seu fons, de la seva interioritat, valors, manera de viure.
Massa vegades el que ens atrau és el primer, perquè és el que els fa sortir a la portada de la revista, al programa de la televisió, a la conversa a casa o amb els amics. Has vist què ha fet? És el millor!, podriem dir d'alguns esportistes, cuiners, cantants, etc... que són els que avui s'emporten la fama, les càmeres i els diners. Això és el que ens crida l'atenció, el que fa que, d'entrada els admirem.
Un cop presentats i coneguts, comencem a conèixer-los, i anem descobrint noves facetes: com parlen dels companys, dels contrincants, com assumeixen les victòries, les derrotes, com s'involucren en la societat que els toca viure... i anem completant l'opinió que començàvem a tenir d'ells.
Unint ambudes cares de la moneda, ens fem una idea més completa (justa o injusta, qui sap) de la persona. En alguns casos encara els farà més grans. En altres, el reconeixement públic es limitarà a la seva activitat concreta, però no ens serà un model en altres àmbits.
La funció dels primers és molt important per als nostres nens, adolescents i joves. Sense pretendre-ho, són un mirall per a les noves generacions. L'esforç, el treball constant, tenir objectius clars en la vida és un reflexe en el que mirar-se. Ens serviran d'exemple en moltes classes. Només cal anomenar-los per, de sobte, captar l'atenció de la classe.
Algú em va explicar que en una escola, el 2006-07, el primer dia de classe van penjar dos grans posters de la selecció de bàsquet i la de futbol espanyoles. I una frase deia: a qui et vols assemblar? El futbol en aquell temps feia pena (vestidor dividit, enveges ...) mentre que el bàsquet eren un grup de companys que amb un gran treball en equip i amb molta il·lusió havien guanyat el campionat mundial. La resposta era clara. I la intencionalitat de la pregunta, també.
Teresa