dilluns, 17 de novembre de 2008

¿DE MADRID AL CIELO?

Aquest cap de setmana sóc a Madrid. Una reunió, de la que us en parlaré més endavant, m'ha portat a la "capital", una ciutat que des de fa uns anys no m'és extranya. En el nostre procés biprovincial, el fet tenir trobades i reunions en aquest ciutat, s'ha convertit en una cosa habitual.
Per a mi l'expectació no és la mateixa que quan viatjo a Barcelona, no ens enganyem, però intento treure'n el màxim profit.
Sempre hi ha coses que m'han cridat l'atenció d'aquesta ciutat:
  1. ja fa anys que em cridava l'atenció els molts immigrants, sobretot sudamericans, que trobava al metro. I els diumenges al migdia, quan a corre-cuita anava cap al tren, de nou el metro ple de gent extrangera, i l'estació d'Atocha com a punt de trobada. Altres hàbits dominicals, altres costums, altres races. La meva ruta habitual de València, en aquells moments, era molt més homogènia a nivell cultural.
  2. també em resulta molt interessant l'àmplia oferta cultural (teatre, musicals, museus, exposicions vàries). Jo mateixa, en aquesta ocasió, he gaudit amb la mostra a la seu del BBVA sobre els tresors de Montserrat. El bo i millor de nostre museu a l'abast dels madrilenys i de qui vulgui acostar-s´hi, durant dos mesos. Us asseguro que la selecció és impressionant. I la resposta de la gent, també. Fins el 7 de desembre.
  3. també em resulta nou el panorama radiofònic. Potser a casa tendeixo a escoltar Catalunya Ràdio i em passejo poc pel dial. Arribo aquí i inicio un recerca que em porta per la Cope, Intereconomía, la Ser... i descobreixo que el meu és un altre país, que aquest també és diferent, escolto idees que em regiren l'estòmac... Benvinguts a la pluralitat española!!
  4. i perquè no dir-ho... el bocadillo de calamares és de les coses que més gràcia em fan en aquesta ciutat, el monolingüisme oficial, el brou del Lardy, les àmplies avingudes, els edificis ministerials, els caramels de La Violeta...
Un munt d'experiències i records, de cares i idees. Una oportunitat de conèixer, d'intentar comprendre, de compartir, de de sortir de mi mateixa. Ara que... la millor experiència ha estat aquell Madrid 0 -Barça 3 de fa un parell d'anys en que ens van aplaudir i tot. Jo era a un bar, envoltada de merengues, camuflada per tal de sobreviure... Aquell dia sí que vaig poder dir... ¡De Madrid al cielo!
Teresa

1 comentari:

Anònim ha dit...

Esperem repetir l'experiència el 13 de desembre...Pilar