dilluns, 3 de novembre de 2008

EL 4 DE NOVEMBRE, PER FI!

Aquesta frenètica i maratoniana cursa cap a la Casa Blanca arribarà al final d'aquí a poques hores. El bo i millor del periodisme ja es troba a Washington i sembla que tots els racons del planeta miraran cap als Estats Units aquella nit (o dia, o matinada, o...) perquè el món sencer sap que s'hi juga molt en aquesta data tan decisiva.
Totes les simpaties europees s'han desfermat cap a Obama. Només cal obrir els diaris o escoltar les ràdios. Si algú gosés oferir el seu suport a McCain, generaria sorpresa i incomprensió. Obama és el candidat del pluralisme, de les minories, dels que volen un canvi, dels que necessiten que alguna cosa es mogui al país, ara com ara, que lidera l'estratègia econòmica mundial.
Em va agradar saber que Obama havia començat la seva feina a Chicago, ciutat on vaig viure sis mesos ja fa un temps. Durant tres anys va fer d'organitzador comunitari dels serveis socials d'un barri anomenat altgeld gardens, un projecte ambiciós que amb els anys va degenerar i ara es troba ocupat en un 97% per població afroamericana, i on la droga, l'atur i la inseguretat en són els amos. Conec aquesta mena de barris. Jo també vivia al south side i col·laborava amb una parròquia hispana, i com que els distàncies són tan grans, hi havia d'anar amb alguna mena de transport. Al principi hi vaig anar amb autobús i després havia de travessar a peu un d'aquests barris. Al cap d'uns dies em vaig animar a agafar el cotxe i practicar el canvi de marxes automàtic. No em feia gràcia caminar sola, estrangera i blanca per uns carrers com aquells. Són autèntics guetos de pobresa i delinqüència.
Quan penso en el dimarts, m'imagino aquella gent que per primera vegada en molts anys senten que tenen un canditat a president, algú que es va fer proper, que els va escoltar, que estava de part seva. I com ells, tantes minories desenganyades i desencantades d'un sistema que els manté sempre al marge. Però en la distància, no sóc ingènua i sé el que costarà mantenir les expectatives dels que dipositaran en ell les seves esperances. Quasi bé més que guanyar demà dimarts.
Teresa