dimecres, 12 de novembre de 2008

EL POVERELLO D'ASSÍS

Tinc una amiga a Roma, preparant-se per a la professió perpètua. Una de les "gràcies" d'aquest temps és la possibilitat de conèixer Assís, passar tres dies a la pàtria d'aquell jove que va trencar amb tots els formalismes socials de la seva època per viure com un poverello.
De la visita, la meva amiga m'ha fet arribar aquesta imatge que la té captivada: Francesc abraçant i besant els peus de Jesús crucificat.
Quan l'he vista me n'he adonat de la força de la seva expressió. La desproporció dels dos personatges, l'impacte del gest, la tendresa que se'n desprèn, la centralitat de la creu... Francesc d'Assís va ser un boig al segle XIII i ho segueix sent avui. Perquè només un boig pot preferir apropar-se al dolor i abandonar al benestar, només un boig pot deixar-ho tot per abraçar la germana pobresa. Només algú com ell va fer-ho amb absoluta alegria i descentrat dels seus propis desitjos.
Beneïda pobresa, beneïda alegria, beneïts homes i dones de Déu que ens han precedit!
Teresa