dimecres, 19 de novembre de 2008

NO ÉS PER SER UN POBLE NOMBRÓS QUE US HE ESCOLLIT

Fa dos dies us explicava que aquest darrer cap de setmana havia estat a Madrid. Hi vaig anar per participar en un trobada de professes joves del Sagrat Cor. Qui som les professes joves? Les que hem fet els vots perpetus, com a màxim, fa deu anys.
Faig un petit aclariment: en això de la vida religiosa, la nomenclatura és un apartat a revisar. Emprem termes dels que només nosaltres en sabem el contingut: candidates (a què?), novícies (perdó?), joves professes (però que no han professat...), professes joves (que passen dels 40...). Un enrenou que el meu cercle més proper ja té controlat, però que tot sovint he d'explicar als nouvinguts.
Aquesta trobada que fem un parell de cops a l'any és d'aquells "espais verds" que ens alimenten el cor i ens ajuden a viure. De fet, vam passar tot el dissabte compartint el nostre moment: il·lusions, dificultats, ajudes... fent-ne un paral·lel amb la vivència dels quaranta anys d'Israel en el desert: la presència de Déu en el núvol, el sustent en forma de manà, els alls i les cebes com la temptació de desconfiança, la promesa de la terra que els feia caminar dia a dia...
Espais com aquests ens ajuden a formular el que vivim, el que volem i el que no volem, ens apropen en la nostra dispersió geogràfica, ens cohesionen com a generació.
Jo els agraeixo i no me'n perdo ni un. Em fan sentir normal, m'ajuden a relativitzar, em renoven les forces per continuar el camí amb esperança.
Teresa

4 comentaris:

M.àngels ha dit...

Teresa! per a mi també va ser un "espai verd", la trobada del cap de setmana. Em feia certa mandra (la setmana anterior també vaig ser a Madrid!)però un "espai verd" no és el mateix que un "punt verd", oi? No caiguem en la temptació...
Una abraçada!

Teresa i M.Àngels ha dit...

Ei, M. Àngels! Trobar-t'hi va ser un regal, com sempre. Ara ens anirem veient més sovint, espero.
I t'espero de tornada al ritme normal del bloc ben aviat... Teresa

Anònim ha dit...

Hola, Teresa, les que sóm arbres vells, pero no secs, ens en'alegrem de que tingueu trobades que us donguin empenta i us facin gaudir de la vida i de les companyes que s'ens donen a cada etapa del nostre peregrinatge cap a la Terra Promesa (ei, no parlo de la "Vida eterna", sino d'auella terra on Déu és Déu, compasiu, benigne, tendre i fidel. Ma.R.S.

Anònim ha dit...

Si vivís felices, entregadas y bien relacionadas: SOIS LEGION sobre todo de las gentes que hoy necesitamos, creadoras de lazos, encuetro, apertura a horizontes nuevos, y más que nada: ¡cuantas persoans esperan palabras, gestos, signos de cercacía, liberación y que es posible vivir/sr de otra manera
Gracias a cada una
Marta (Bilbao 25-XI-2008)