dilluns, 10 de novembre de 2008

UN DISSABTE AL MATÍ

Aquest matí m’he llevat aviat i he sortit al mercat a comprar. M’he topat amb dues realitats del tot diferents que són expressió del nostre món en un petit raconet de València.
Per una banda un munt d’infants i adolescents (molts alumnes de l’escola Santa Magdalena Sofia) contents i il.lusionats perquè marxaven d’acampada amb el grup scout de la Parròquia…M’han explica on anaven, què farien, que si el dilluns tindrien son a escola, que si ja havien fet els deures… Uns infants i adolescents, que gràcies al treball i entrega desinteressada d’un grup de joves, van experimentant que és possible una manera alternativa de viure el temps del lliure…que és possible experimentar els valors de la solidaritat i la gratuïtat.
Ni a 100 metres de la cridòria dels infants…tres immigrants subsaharians que havien passat la nit al carrer…fa pocs dies que han arribat al barri. L’altre dia vaig saber que, en els darrers dies, n’estan arribant molts que no han aconseguit feina en les collites de la fruita de la tardor… Així és la crisi : els últims la pateixen en silenci i resignació.
El patiment i l’esperança caminen plegats en el nostre món. Un desig que em surt del cor aquest matí de dissabte : QUE ELS ÚLTIMS TAMBÉ TINGUIN DRET A L’ESPERANÇA!!!

Pilar