dimecres, 5 de novembre de 2008

UN SOMNI FET REALITAT

Reconec que m'he despertat a les 4 de la matinada i no m'he volgut perdre una dia històric. Sense fer soroll, he engegat la televisió. M'he sentit enmig de la gent a Grant Park, entre el "down town" i el llac Michigan, a Chicago. No hi cabia ni una agulla.
Fa uns minuts ja li han atorgat a Obama 275 compromisaris que el fan virtual president dels Estats Units pels propers 4 anys.
Alguna cosa molt important ha canviat en aquest país, on no fa tants anys els negres no podien estudiar a la Universitat ni ocupar un seient reservat als blancs als espais públics, fins que algú s'hi va atrevir. Alguna cosa ha passat en aquest país que necessita recuperar l'orgull de sentir-se nordamericà més enllà de les seves fronteres, sense avergonyir-se de la pròpia història. Alguna cosa s'ha esdevingut des de que algú com Martin Luther King, assassinat per la força de les seves idees, pronunciés aquests paraules on reclamava que l'essència de l'ésser humà es troba en la seva ànima, i en això, no hi ha distincions:
--------------------------------------------
JO HE SOMIAT
Jo he somiat
que els homes, un dia, s'aixecaran i comprendran d'una ve­gada
que han estat fets per viure junts com a germans.
Jo he somiat aquest matí
que, un dia, cada negre d'aquest país,
cada home de color de qualsevol lloc del món,
serà jutjat per la seva vàlua personal
i no pel color de la seva pell,
i que tots els homes respectaran la dignitat de la persona humana.
Jo he somiat també
que, un dia, els ventres buits es podran omplir,
que la fraternitat serà quelcom més que uns mots al final de la pregària,
que serà el tema principal de l'ordre del dia dels governs.
Jo he somiat encara
que, un dia, la justícia brollarà com l'aigua
i l'honradesa com el gran torrent.
Jo he somiat també avui
que en totes les altes esferes de l'Estat i en tots els municipis
hi entraran els ciutadans elegits que ens faran justícia,
estimaran la pietat
i caminaran humilment pels camins de llur Déu.
Jo he somiat també
que, un dia, no hi haurà més guerra,
que els homes, de les espases en faran relles
i de les llances falçs,
que les nacions no s'aixecaran més l'una contra l'altra
i que deixaran de fer-se la guerra.
Jo he somiat també
que, un dia, jauran junts l'anyell i el lleó,
que els homes podran descansar sota la parra i la figuera,
i que ningú no tornarà a tenir mai més por.
Jo he somiat també avui
que s'alçaran les fondalades
i s'abaixaran les muntanyes i els turons,
i el terreny escabrós serà una vall,
que Déu es deixarà veure,
que tots els homes, aplegats, el veuran...
Jo he somiat també
que, gràcies a aquesta fe,
vencerem les temptacions de desesper
i encendrem una llum nova damunt de les tenebres del pessi­misme.
Martin Luther King
-----------------------------------------------------------------------
Alguna cosa s'ha començat a fer realitat....
Teresa

7 comentaris:

Aina ha dit...

Diuen que els somnis es poden fer realitat! espero i desitjo que aquest sigui realitat per milers i milers de persones! si està jugant la vida

El mosquit i el camell ha dit...

Bon dia. Jo també me n'alegro molt. Això sol ja és molt i molt significatiu. Que una persona que a més té arrels africanes tan pròximes en el temps hagi arribat aquí diu molt a favor d'uns EUA que sovint critiquem a tort i a dret. Ara toca el més difícil, i és que faci una política una mica més humana. Però certament s'ha fet un pas endavant.
Mercè

Anònim ha dit...

Felicitats per a tots els que us n'heu alegrat, d'aquesta victòria.

Faig una observació sobre el sistema majoritari dels Estats Units.

Fora de Maine i Nebraska, en tots els estats si guanyes per un vot t'endús tots els delegats.

M'agradaria comptar-ho, però és probable que amb aquest sistema a les últimes hagués guanyat Rajoy.

Vull dir que em sembla un sistema electoral molt poc democràtic. Un sistema que no és proporcional, a nosaltres ens semblaria un frau. El nostre és democràtic -amb algunes pegues-, el d'Estats Units em sembla increïble.

No deixa espai pràcticament a altres partits que als dos grans. I els votants del perdedor en els estats que no ha sortit no valen per res.

Aplicant el nostre sistema, la llei d'Hont, potser hauria guanyat McCain.

Enric

Anònim ha dit...

La meva opinió és que potser esperem massa de l´Obama....
Ojalà compleixi amb les espectatives creades per a tots¡
Sommiar és gratis¡

Maite

Anònim ha dit...

Diu Volvoreta al seu últim post, parafrasejant algú (perquè jo aixó ho escoltat abans d'avui...): "No dejemos que nada ni nadie nos robe la capacidad de soñar".

Quiero ser optimista: que es posible lo que tú sueñas, lo que ella sueña, lo que yo sueño, lo que tantos soñamos...

Tot és possible... i aixó d'avui és el resultat de treballar molt i molt pel que tu somnies, el que ella somnia, el que jo somnio, el que tants somniem...

Jo seguiré treballant pels somnis.
Catimar.

Anònim ha dit...

Responent a Enric, i amb carinyo, pel mateix sistema -just o injust- va guanyar el Bush abans, i tants altres que de vegades semblen encertats a uns i no a tots.
Ara Obama i el seu equip tenen el deure de respondre a totes les expectatives creades.
Sovint quatre anys no són prou per esmenar les errades dels predecessors, però si més no, caldrà que li valorem cap canvi, cap iniciativa, cap nova ruta que puga encetar.
I que cap boig no ho espatlle abans d'hora. Assumpta

Anònim ha dit...

Responc a l'Assumpta:

el primer que Obama podria fer és intentar canviar el sistema electoral per fer-lo una mica raonable, més democràtic i més just.

Ni Bush no em sembla encertat ni Obama desencertat. Dic que el sistema electoral és una filfa.

Almenys, que els delegats s'adjudiquessin segons els vots que obté cada partit -proporcional- i no com ara, que és una barbaritat.

També em sembla demencial que es coneguin resultats dels estats de l'est i que a l'oest encara estiguin votant. És un vot condicionat.

Enlloc d'Europa no es fa, ni del món, que jo sàpiga.

Res, que més que unes eleccions semblen una presa de pèl.

Enric