dilluns, 24 de novembre de 2008

EL CAÇADOR D'ESTELS

Per una vegada, crec que una pel·lícula fa honor al llibre en que està basada. Potser aquesta percepció és fruit d'haver invertit l'ordre habitual i haver anat abans al cinema que gaudir-ne la lectura. Potser per això, a cada pàgina hi reconec els rostres, les cases, els sentiments. Tant se val. El fet és que vaig veure "Cometas en el cielo" i em va captivar. He llegit "El caçador d'estels" (traducció al català a Amsterdam llibres) i a cada plana m'he sentit arrossegada per la humanitat de la història, el realisme dels fets, l'honestedat que se'n desprèn.
Què hi tenen a veure els estels a l'argument? Justament la trama agafa ritme amb una competició molt seguida a l'Afganistan abans de l'arribada dels talibans: un concurs d'estels. Els nois de Kabul competien entre ells no a fer volar estels, sino a talllar-ne la corda que els subjectava del carret. Un cop de canell, sec, ràpid, precís, i l'estel es precipitava a terra. Aleshores calia caçar-lo. Aquesta fita era motiu d'orgull i de gran celebració.
Aquest dia, amb l'estel guanyador, es precipiten els esdeveniments. Amb la corda trencada, es malmet una amistat, una relació fraterna, dues vides. De la mà dels aconteixements coneixerem l'Afganistan d'abans i després dels talibans, els afganesos forçats a fugir, les relacions entre ells, el sentit de l'honor i la família, i les esperances abandonades darrera d'una porta tancada de manera precipitada.
De totes totes, en el format que volgueu, una història "per tornar a ser bones persones"
Teresa