dijous, 18 de desembre de 2008

ADOJOVES

Acabo de llegir la secció de La Contra de La Vanguardia d'avui dijous. Quan parlen de temes esotèrics o de sincretisme religiós, no li faig massa cas. Però avui parlaven dels adolescents, i aquest tema inesgotable sempre em crida l'atenció, potser per això, perquè tot en ells és mutable i sorprenent. I perquè els que estem al seu voltant hem de sobreviure a aquesta idiosincràsia.
L'entrevistat, Jordi Royo, afirma que l'adolescència comença el primer dia de l'ESO (als 12 anys amb la nova etapa, nou Institut, noves reivindicacions i normes) i acaba als 30 anys (!!) amb el que ell denomina l'adojove, un jove que segueix sent adolescent, que no s'ha esforçat en deixar de ser-ho.
Està clar que el pas de deixar d'adolescència cada cop és más tardà i en cap cas es pot confondre amb el fet de posar un peu en una Universitat, ni tan sols de viure fora de casa o treballar. Aquests fenòmens que de per sí suposen una certa maduresa, no acaben de ser-ho en la mesura que no trenquen el cordó umbilical, ja sigui en forma d'un farcell de roba portat a rentar a casa els pares, d'una carmanyola que va i ve amb menjar de la mare o d'alguns pares que acompanyen els fills universitaris a parlar amb els professors. Els adojoves volen mantenir tots els privilegis de l'adolescent (que en són un munt!) i els avantatges de ser jove. Amb un peu a cada banda, no acaben de fer el pas cap a allò que s'anomena ser adult, quan no et queda altre remei que agafar la pròpia vida entre les mans i, assumint-ne tots els seus aspectes, fer-te amiga seva.
Teresa

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Articles com aquest són els que fan venir ganes de tornar a visitar el bloc.

El final, brillant.

Enric

Anònim ha dit...

De què em sona taaant això que dius? Ramon i jo pensem que has clavat el tema. I els pares ens movem en una altra dimensió nova i desconeguda...

Catimar.