dimecres, 3 de desembre de 2008

ANAR AL MERCAT

M'agrada anar al mercat. Des de que era joveneta (i ha plogut bastant des d'aleshores) m'ha agradat l'ambient de les parades, poder comprar el que vull i en la quantitat que vull. A més, sé que en bona part són productes de la terra, en tots els sentits.
M'agrada el brogit de bon matí, els cafès que van i vénen, els carretons plens de gènere esquivant els compradors. Les veïnes s'hi troben, xerren... i ara, a més, ens donen números per la rifa de Nadal.
El meu mercat de tota la vida és el del Ninot, a l'eixample de Barcelona. Aquí a València és extraordinari el Mercat Central, però l'estona que em suposa anar i tornar i no saber què fer amb el cotxe, m'ha obert la possibilitat de descobrir el del Cabanyal. Ubicat en un barri de gran personalitat, ben aprop del mar i amenaçat per un pla urbanístic de l'alcaldessa, és un mercat ple de vida. Anar-hi és sinònim de bon dinar, de productes de temporada, de deixar-se portar pels colors, les olors, les formes. Al Cabanyal hi tinc una parada fixa on hi compro cebes tendres. La pagesa m'explica que ha plogut massa i el gènere ho ha patit. Que l'oratage no acompanya, vés per on.
Del mercat m'agrada tot: la humanitat, la cordialitat, el que veig i el que m'imagino a la cassola fent xup xup. Perquè la bona cuina, com les persones, necessitem que ens mirin amb bons ulls, que ens tractin sense presses i que ens donin temps per madurar.
Teresa

3 comentaris:

Mane ha dit...

Sempre m'han agradat els mercats. Allà on vaig, quan viatjo, procuro sempre visitar el mercat, ja que crec que diu molt de com és, com viu i com menja la gent del lloc. M'ha agradat llegir aquesta entrada, ja que és una "afició" que no tothom entén, aquesta d'anar al mercat.

Gràcies

El mosquit i el camell ha dit...

Comparteixo la sensació del mercat... però no la traça i la passió per la bona cuina. Jo gairebé necessito que cada producte vingui amb un cartellet explicant què és i com es cuina... Em va costar aprendre a distingir els cogombres dels carbassons!
Mercè

Anònim ha dit...

Jo no vaig creixer anant al mercat, pero el vaig descobrir al casar-me i viure davant del de la Llibertat. M´encanta¡ ara vaig al de les Corts i disfrutem amb família els dissabtes al mercat.

Maite