dijous, 11 de desembre de 2008

FACEBOOK

Fa uns dies, d'una manera espontània i potser ingènua, em vaig donar d'alta en aquesta xarxa social anomenada Facebook (per als neòfits, pensant en la meva mare, diré que és una xarxa a través d'internet per comunicar-te amb amics i amics dels teus amics... com una gran teranyina mundial que es va extenent sense límits). N'havia sentit a parlar i com que m'agrada saber què es cou en el món dels joves, doncs m'hi vaig apuntar.
Des d'aleshores, no paro de rebre correus en els que em volen connectar amb gent coneguda o desconeguda, i em demanen em meu permís per tal que constin com a amics meus. Cada vegada que rebo aquests correus, em fa la sensació que em prenen temps, i que en la majoria dels casos és gent amb la que no tinc necessitat d'estar connectada a través d'aquesta xarxa. Cada vegada que els rebo, em vénen unes ganes irrefrenables de donar-me'n de baixa... perquè què voleu que us digui: a mi m'agrada relacionar-me amb la gent que jo vull i no amb qui disposi aquest servei. M'agrada mesurar els meus cercles de relació, i no que l'avidesa acabi per convertir les meves amistats en relacions superficials. Vaja, que no m'agrada viure en constant expansió afectiva ni banalitzar el sentit de l'amistat.
Par ara ho visc així. Si algún dia canvio d'opinió, també us ho faré saber.
Teresa

7 comentaris:

G. Sergi d'Assís ha dit...

Jeje! Encara que sigui una mica anar contracorrent, em sembla que precisament per aquestes raons que dius (i per algunes més) no m'he donat d'alta al Facebook. Almenys, de moment...

El mosquit i el camell ha dit...

A mi no em fa el pes això d'haver d'identificar-te cada vegada, amb noves contrassenyes, senzillament per accedir a la convidada d'algú... Ja no sé si em dic com diu el DNI o com diuen els blogs, correus, codis, etc...
Per cert, sospito que per les novetats informàtiques de la teva mare aviat serà imparable amb això d'internet... Si ho fa tan bé com la cuina...
Una abraçada,
Mercè

MCM ha dit...

Yo también me resisto a unirme a Facebook, pese a la insistencia de muchos de mis amigos. Y una de las razones básicas es precisamente la que tú apuntas: con la gente con la que quiero mantener contacto, lo mantengo igualmente, y no tengo ninguna necesidad de "conocer gente nueva que ya conoces y que por alguna razón dejaste de tener relación" de manera compulsiva!

Anònim ha dit...

Jo també estic al facebook i veig diferent coses pel que he pogut anar visquent en primera persona.
Ho trobo positiu perquè et posses a "tiro" de la gent, que si pel que sigui tenen ganes de "trobar-se" de nou amb una persona com tu ho poguin fer. Em refereixo, per exemple, que jo m´he trobat que hi ha gent que han estat bons amics, que l´únic que ens va separar va ser la vida, l´impossibilitat temporal i de forces d´arribar a tants amics. Però que ens estimem molt, i sabem que podem comptar els uns amb els altres. Ja van dues persones que m´han buscat amb això del facebook per trobar recolzament en un estar passant un mal moment de la seva vida. Crec que tot i que sigui en la distància i amb una pantalla (després ja han tornat trucades, i trobades físiques amb les persones aquestes) és una bona cosa poder transmetre esperança i Vida.
En quant a si gent que no coneixes et dona d´alta ... ets ben lliure de dir que no, jo tracto de possar "ignorar" a tots aquells que no han estat o són bons amics (o de la nova "family") i em quedo tan ampla. Tinc clar que no ho vull fer servir per tenir més amics o relacions, si ja no arribo a poder cuidar com m´agradaria les que tinc!!!.
Crec que també pot ser un espai bo per compartir més de la vida amb els amics que pel que sigui estan lluny, riure plegats, que si es fa bon ús pot ser positiu.
Els inconvenients: que crea "adicció", que pot allunyar dels que tenim més a prop per estar hores i més hores a l´ordinador...
Jo, de moment, continuaré amb el facebook, tractant d´anar aprenent quin ha de ser el seu lloc al meu dia a dia.
Una abraçada,
Eugènia

Laia ha dit...

Doncs jo em vaig donar d'alta per la mateixa raó que tu, però en realitat no he publicat res de res. Més que res perquè així jo trobo i no em troben ;). A mi tampoc m'agrada aquesta eina, perquè no oblidem que no deixa de ser una eina més! Tot depèn de l'ús que en fem.. També tinc entès que hi ha qui ho aprofita per posar els missatges, els contactes i les fotografies segons la conveniència per "vendre's" més (per temes laborals). Però no m'agrada perquè sempre es pot escapar alguna cosa.
En deifinitiva estic donada d'alta, però no l'utilitzo per res.. crec que és una pèrdua de temps, i justament em fa perdre allò que tanta falta em fa!
I t'ho diu una tècnica dinamitzadora de tecnologies...

Aina ha dit...

Tens molta rao!. Jo no se com em vaig posar un dia al facebook, és com entrar en una dimensió desconeguda.... de cop sense adonar-te'n comencen a venir-te invitacions de persones quie ni tant sols coneixes , i ara està corrent per allí un virus tipus cuc. Vaja l'últim per no torna-hi a entrar ...

Anònim ha dit...

A mi no m'hi trobaran.

Trobo que substitueix una mica la relació cara a cara. Quan la sociabilitat implica veure's, trobar-se, comunicar-se i, el que és molt important, apreciar les reaccions de l'altre -el llenguatge no-verbal és bàsic-.

El facebook t'evita el contacte. Et refugia en una bombolla virtual. Hi trobo a faltar la respiració de l'altre.

Enric