dilluns, 15 de desembre de 2008

LA SUBTIL LÍNIA DE LA FELICITAT

Acabo d'arribar de Madrid. És tard i em sento cansada, però no puc estar-me'n de dir alguna cosa del que hem viscut cap de setmana... i de tenir en compte que viure-ho a la "capital" té encara més morbo. Els diaris del dissabte n'anaven plens i els del diumenge de nou omplien pàgines i pàgines i pàgines amb els herois, els defenestrats, els que ho van intentar, els que les veien quadrades...
Imagino la cara de satisfacció que demà farem tots plegats a la feina. Tots sabem que en un dilluns com aquest es rendeix més i la productivitat laboral va en augment. Gaire partits com el d'aquest cap de setmana i potser treiem el país de la crisi d'una manera del tot inexplicable.
Jo vaig viure les quasi dues hores de patiment i l'apoteosi final envoltada d'un ambient dividit: algunes pro-madrid i altres culés de tota la vida. Tensió, crits, alguns abandonaments abans del final i el premi per les que vam saber superar els nervis i la son.
Ser del Barça (com ser de tant equips) és un aspecte de la personalitat que diuen que es fixa durant l'adolescència. I que un cop presa la decisió, quasi bé sempre inconscient, ja es porta a la sang per sempre. Patiment, orgull i satisfacció t'acompanyaran tota la vida.
El meu fillol, per part de pare, ve de família de l'Espanyol. Encara no té els quatre anys i sé que no tot està perdut. Però aquest Nadal caldrà fer un pressing implacable. Potser quan sigui adolescent encara pugui cantar els gols del Messi i anar el dilluns a l'Institut amb un somriure d'absoluta felicitat.
Teresa

3 comentaris:

joan ha dit...

Benvolguda Teresa,

Aquí la part paterna de la família del teu fillol.
Mai m'hagués cregut que contestaria un blog amb aquesta temàtica, però sàpigues que no ho tindràs fàcil això de decantar el teu fillol. Per molt que la mare li vagi cantant el "Tot el camp és un clam", en Martí, que és molt murri, ho acaba amb un "Epanyó, Epanyó,...!!".
Per tant, sàpigues que t'esperem amb un 4-3-3, una mica agosarat pensaràs, tu que hi entens, però és que hi tenim molt a guanyar.
De totes maneres, intenta-ho. Sobretot per a en Martí, perquè si decidís pels blanc-i-blaus, pocs dilluns feliços tindrà. Prou que ho sabem alguns.
Gràcies per deixar-me participar i fins la propera.

joan

Teresa i M.Àngels ha dit...

Joan, estigues ben segur que ho intentaré, i més si em dónes públicament permís. Els colors s'encomanen i ja no ens deixen. Planificaré l'estratègia amb la seva mare, alhora que, pel seu propi bé, li ensenyarem a relativitzar fins i tot les passions més sagrades. Teresa

volvoreta ha dit...

Querida Teresa, eres la caña... Hoy me acordé de ti viendo un telediario, en él hablaban de una persona muy querida por el club que había fallecido... Una de esas historias tan entrañable como surrealista... Está claro que el Barça es más que un club, con seguidores como tú...
Dejad al "fillol" elegir, ¡el Salamanca este año va bastante bien! lo mejor de estar en segunda es celebrar en la Plaza Mayor los ascensos a primera... ¡ojalá que este año sí! Besos futbolísticos