dissabte, 27 de desembre de 2008

REFLEXIONS NADALENQUES

Passats aquests primers dies de festes, la "ressaca" nadalenca em porta a la reflexió: què celebro jo, per Nadal? Resposta primera: la humanitat! M'hi extenc:
Crec que el Nadal no és tan creure en Déu fet home, sinó viure des d'aquesta certesa: la humanitat és en Déu. El Nadal és dir SI a Déu, com Maria, i deixar que això et compliqui la vida, com li passa a Maria.
El Nadal no és un acte de fe, sinó un acte d'amor. No es tracta de creure en Déu sinó de viure des de Déu, i deixar que això et canvii totes les perspectives. Perquè quan vius des de Déu entens que el miracle no és un Déu totpoderós, sinó un Déu que es fa petit, infant, que accepta una humanitat limitada i necessitada. Quan vius des de Déu, veus que els primers en entendre la salvació no són els rics i poderosos del món, perquè aquests només necessiten salvar-se d'ells mateixos. Quan vius des de Déu, pots arribar a copsar el misteri d'una virginitat fecunda per al món. Quan vius des de Déu t'atreveixes a seguir una estrella perquè el camí de les utopies sempre necessita d'uns referents que siguin llum i guia. Quan vius des de Déu, no tens altra llar ni altre escalfor, que el del món amb tota la creació, que canta i dansa: Glòria a Déu a dalt del cel, i a la terra pau als homes!!!
màngels

(la foto és de les meves nebodes besones, i dels nens i nenes del grup de parelles dels meus germans: un autèntic Nadal, oi?)