dilluns, 14 de gener de 2008

SIGUES FELIÇ

Donant-li voltes a la felicitat (un instant del dia?, un període en la vida?, mirar al final el camí que hem recorregut?), aquest extrany sentiment que tots desitgem però que massa vegades comprem rebaixat, ensopego amb una entrevista a la Luz Casal: La malaltia és el millor que m'ha passat a la vida. I això ho diu una dona que acaba de passar una experiència de càncer. La debilitat una sort? La fragilitat un regal? Escoltant-la intueixo que ha estat un temps de retorbar-se amb ella mateixa i de conèixer els altres. De no fingir perquè no calia. De no malbaratar el temps ni els sentiments, perquè el que estava en joc era la pròpia existència.
I ara toca continuar. I per fer-ho, una invitació a ser feliç: en l'absència, en la distància, en el desamor i en la mediocritat, en la quotidianitat i en la soledat acompanyada.
Ser feliç contra tot i per tot. Perquè en el saber-se viu ja hi ha una espurna de felicita
Si la soledad te enferma el alma,
si el invierno llega a tu ventana,
no te abandones a la calma,
con la herida abierta.
Mejor olvidar y comienza una vida nueva,
Y respira el aire puro, sin el vicio de la duda.
Si un día encuentras la alegría de la vida,
Sé feliz, sé feliz, sé feliz, sé feliz...
Teresa