dilluns, 21 de gener de 2008

SIS ANYS I UN DIA

Ahir vaig celebrar els meus sis anys de professió, és a dir, del meu compromís definitiu, dels meus vots perpetus en la Societat del Sagrat Cor. I si les casualitats existeixen, ho vaig poder celebrar a Roma, al mateix lloc on vaig estar preparant-me juntament amb altres 10 rscj per a aquest moment. La raó de ser per aquelles terres va ser un reunió el dissabte, però vaig viure com a gràcia poder tenir el matí d'ahir diumenge per a fer una mena de pelegrinatge espirtual per la casa: les habitacions, la capella que feiem servir habitualment, la Capella de la cerimònia, el jardí, el menjador... Ens vam preparar 11 religioses juntes, de diversos llocs del món, de races i llengües ben diferents. Vam compartir moltes reunions, pregàries, els EE de mes, visites culturals, pizzes i gelats al Trastevere. Ni el Congo, ni Veneçuela, ni Mèxic, ni França ja no són terres extranyes per a mi. Tenen nom i rostres. Tenen història afectiva.
Ahir elles m'acompanyaven en la meva visita pausada per la casa. Sobretot a la Capella. Vaig tancar els ulls i s'hi van fer presents d'una manera misteriosa. Totes van anar venint a la meva pregària: Passy, Josephine, M Jeanne, M Gisèle, Chela, Ana, Clara, Elvira i Mariola. I la Norka... que fa un any va morir en un accident de trànsit. Ella ens acompanya d'una altra manera i ens recorda el camí de l'entrega als més pobres, el compromís per l'Evangeli i la passió per la vida. També agraeixo especialment l'ajuda que vam rebre de la Marisol i la Luty, "germanes grans", acompanyants, referència de vida.
Cada professió rep un nom. El nostre havia d'estar marcat per l'amor i així va ser. El nom t'uneix, et distigeix i suposa un repte: "Romandre en Crist, camí d'amor sense límits". Ens és una invitació, una exigència i un do; aleshores, ara i sempre.
Teresa