dilluns, 11 de febrer de 2008

VÍCTIMES INNOCENTS

Fa uns dies escrivia sobre Kenia i el que s'hi estava vivint. Expressava aquella extranya sensació de que les imatges i les consequències del conflicte no em resultaven extranyes. Era com si ja les hagués viscut abans.
Encara no sabem massa el final d'aquells fets (només perquè de cop i volta els mitjans en deixen de parlar) i ens veiem bombardejats amb noves imatges de fets coneguts. Ara l'escenari és el Txad, país pobre entre els pobres, on s'han descobert algunes reserves naturals molt interessants per a les grans potències. I ha passat el que passa en aquests casos: lluites, morts, por... el desastre.
Al Txad hi tenim algunes comunitats. Algunes rscj espanyoles i franceses em són molt properes. Per a mi són un exemple d'entrega als més necessitats i amb elles el Sagrat Cor es pot fer present allà on la pobresa és més punyent. Pel meu tarannà no em sento cridada a una realitat tan extrema, però en les meves germanes, jo també hi sóc.
Des d'aquí hem estat molt atentes al que s'esdevenia aquests darrers dies i hem sabut que algunes s'han volgut quedar i altres han preferit refugiar-se a Europa. Totes elles han viscut moments de molta tensió. Han deixat enrera una escola destruïda, tal i com ens mostra la fotografia. També han deixat alumnes, amics, veïns... un bon tros del seu cor i una esperança de pau i convivència que no es resigna a morir.

Teresa