dissabte, 15 de març de 2008

SPA(I) DE SILENCI

Aquest cap de setmana marxo a un spa(i). Sí, aquests llocs on alguna gent de la societat del benestar descansa, recupera forces, es refà i carrega piles. Perquè és veritat que la nostra vida és molt atrafegada i amb prou feines arribem al que és urgent, i anem acumulant una llista d'activitats pendents que mai acabem d'esborrar del tot. Sempre ens queda alguna cosa per fer.
Me'n vaig a Alaquàs, ben aprop de València, a fer el que Jesús feia: enmig de la gentada, amanyagat per totes bandes, marxava a buscar la soledat i el silenci. Perque tots aquells miracles, banquets i paràboles, per a ser efectius, transformadors, només podien néixer d'una experiència profunda del Déu de la vida que l'habitava.
Ho faré amb l'olor a pólvora i el so dels petards, festa i tradició a peu de carrer. Perque la vida continua i així ha de ser. Però jo necessito un spa(i) de silenci, per poder compartir amb Ell el sopar de comiat, per eixugar-li les ferides camí de la creu, per acompanyar Maria de Magdala l'albada del diumenge.
Teresa