dimarts, 27 de maig de 2008

EL MEU LLOC EN EL MÓN

Una de les meves pel·lícules preferides és l'argentina Un lugar en el mundo, d'Aristarain. En un moment determinat, el personatge que interpreta Federico Luppi diu que li sembla que ha decobert en el seu lloc en el món quan sent que d'allí ja no se'n pot anar. I em surt el record d'aquesta escena de la pel·lícula perquè just avui fa un any que vaig fer la Professió o Vots Perpetus, a Roma.
Tots anem buscant el nostre lloc en el món. Però ara que m'ho miro amb certa perspectiva, penso que aquest lloc metafòric, de fet, no cal buscar-lo, perquè ens és donat, hi som conduïts per les casualitats-causalitats de la vida, per l'experiència d'un foc que crema al cor, per aquest al·lè de bogeria que els savis desxifren com Esperit. El nostre lloc en el món és des d'on ens situem per afrontar la vida amb sentit de plenitud, però també és des d'on som acollits, on sentim que hi tenim reconeixement i missió.
El meu lloc en el món? crec que l'he trobat: viure per, amb i en Jesús. I viure per, amb i en Jesús vol dir, viure per, amb i en la seva causa, que és el projecte del Regne. Vol dir optar per, amb i en el qui més ho necessiten, els més desvalguts, els més petits. El meu lloc en el món és la Societat del Sagrat Cor. Avui faig un any de la Professió...
màngels