diumenge, 8 de juny de 2008

QUARANTA ANYS

Ahir vaig fer quaranta anys. El número quaranta, tan simbòlic a la Bíblia: quaranta anys el poble d'Israel, caminant pel desert vers la terra promesa. Quaranta dies estigué Jesús en el seu desert particular, suportant les temptacions purificadores, abans del baptisme al Jordà. Quaranta anys era l'esperança de vida en aquella època. Avui en canvi, pel nostre món occidental-benestant s'ha convertit en la meitat de la vida, el punt d'arribada a la maduresa.
Arribo als quaranta anys amb aquesta sensació de plenitud, de començar a trepitjar terra promesa. Però alhora amb prou inquietud i capacitat de somni, com per sentir que necessito seguir mirant l'horitzó per esbrinar camins desconeguts, per seguir creixent i esdevenir fecunda. Arribo als quaranta anys amb la gratitud immensa de saber-me prou acompanyada i per tant, lliure; molt estimada i per això, responsable. Arribo als quaranta anys i miro al cel. Cada nit sé que hi ha un estel que em fa l'ullet. Sempre tinc present, però en aquesta data més, que el regal de la vida me l'ha donat la mare que m'hi espera, i cada any me'n sé més a prop.
màngels