diumenge, 13 de juliol de 2008

LA PRIMERA IMPRESSIÓ ÉS EL QUE COMPTA

Hola a tots. Sí, ja sóc al Perú. Ni jo m'ho crec. Després de 12 hores de vol, he aterrat a la costa del Pacífic, ben lluny de casa. Crec que la vegada que més lluny he estat, perquè quan vaig ser a Chicago van ser menys hores d'avió.
Ja hi haurà temps per parlar del que viuré aquest mes i mig, però ara només una primera impressió: l'extraordinària amabilitat dels peruans. T'ajuden en tot, t'acompanyen als llocs que els preguntes, es prenen temps per resoldre els teus dubtes. Em pregunten d'on sóc i fins i tot un home m'ha preguntat, de motu propi, si jo parlava català. Coneixia un mallorquí i sabia que a Barcelona parlàvem diferent... Tota una sorpresa!
Per una forània, superant el jet lag, són una ajuda de primera. Ja m'agradaria que les nostres presses i urgències ens permetessin la meitat de la seva amabilitat i cortesia. Primera lliçó rebuda.
Teresa