dimarts, 26 d’agost de 2008

ESTIU

Després d'una pausa estiuenca, em reincorporo al bloc. I és que, un cop superada la segona quinzena d'agost, la majoria comencem a pensar que l'estiu s'acaba. Sigui perquè el dia s'escurça, sigui perquè arriben tempestes i baixa la temperatura, sigui perquè el calendari ens sembla que s'accelera, sigui perquè comencem a rebre missatges de la gent que torna de vacances... A mi em passa que aquests dies se'm fan com a més mandrosos, amb més son i menys ganes de fero res. Com si el cos m'anés avisant que això s'acaba i que cal pensar en el que s'apropa...
També em resulten dies de recompte, de fer repàs del que han estat aquestes setmanes de vacances: no em puc queixar! El meu estiu han estat dos mesos molt diferents, un juliol molt dinàmic i un agost més tranquil. Un temps dedicat a les activitats amb joves i unes setmanes per cuidar la família i per refer-me l'esperit. Les sentències del Qohèlet podrien emmarcar el que ha estat l'estiu: "Hi ha un temps per cada cosa" . Un temps per gaudir d'un camp de treball, un temps per gaudir de l'amistat, un temps per gaudir de la natura i amb la cultura, un temps per fer família, un temps acompanyant joves a créixer en l'experiència de Déu i un temps per a sentir que és en el present, on s'hi juga la veritable felicitat. Bon estiu!!!
màngels