dimecres, 3 de setembre de 2008

LLEI DE MURPHY

Primer dia de feina. Llevar-se d'hora en una habitació per reendreçar, imprimir els examens dels recuperadors, fer-se a l'ànim del nou curs, sortir de casa, obrir el cotxe, posar la clau, girar-la... i res de res. Cap senyal de vida en un cotxe que ha fet dos mesos de vacances, i que, com les persones quan no fan exercici, s'ha rovellat. En el seu cas, el diagnòstic apuntava a unes bateries velles i mandroses.
Canvi ràpid de plans: autobús a València, metro a Godella, passeig pel poble fins arribar al col·legi... una hora i quart de trasllat.
I a les 12h, alumnes que no es presenten, altres que vénen només a passar l'estona, examens fets en col·laboració amb la professora. Qui ha dit que les rebaixes acabaven el 31 d'Agost?
Tarda de grua, mecànic, carregar bateries per l'autovia del Saler amunt i avall... i dinar a les sis de la tarda.
Ja en tinc prou de primer dia de feina. Si us plau, que arribi el segon, el tercer, i el quart... per intentar derogar la meva llei de Murphy particular: "Si alguna cosa pot sortir malament, sortirà malament".
Teresa