divendres, 5 de setembre de 2008

CINEMA DE DESCOMPRESSIÓ

Aquest estiu no he tingut massa temps per anar al cinema. Ho he trobat a faltar, però tampoc penso ara recuperar el temps perdut. Sempre quedaran bones pel·lícules en aquella llista memoritzada però mai escrita. I a vegades la mateixa vida em sorprendrà amb històries noves i dignes d'una recomanació a amics i coneguts.
Una amiga em va invitar a veure un dvd. La pel·lícula era sueca, nominada a l'Oscar l'any 2005. El seu títol: "As it is in heaven" ("Tierra de ángeles"). Llarga i de direcció acurada, vaig anar entrant en la trama: un músic retorna al seu poble fugint de l'espiral de la fama. El seu cos i la seva ànima li reclamen una vida més humana, propera als altres, a les petites històries. Un cop al poble, dirigirà el cor de la parròquia i en aquesta interacció, la vida dels cantaires s'anirà transformant, i amb la d'ells, la seva pròpia existència.
Hi ha qui, com el meu germà, hi veu una actualització de la vida de Jesús. Algú que va passar per la vida fent el bé i capgirant la vida d'aquells que se li acostaven. Algú capaç d'oblidar-se d'ell mateix. A mi, aquest paral·lel, ja m'agrada. Perquè em parla de valors universals, d'una necessitat d'humanitzar-nos que no passa. Si teniu ocasió de veure-la, no us la perdeu.
Ara bé, si necessiteu una cosa més lleugera per superar el primer cap de setmana post-vacances, si voleu rejovenir-vos per una estona, si us agrada el que els adolescents d'avui en diuen "música clàssica"... sempre ens quedaran les cançons d'Abba i "Mamma mia". Només per persones àvides de nostalgia.
Teresa