divendres, 10 d’octubre de 2008

HUMOR ANGLÈS

Sempre m'ha agradat l'humor anglès. La seva elegància, mesura, ironia, subtilitat em tenen captivada des de ben jove. Recordo sèries inoblidables i ben entranyables com "Sí, ministre" i la seva continuació natural amb "Sí, primer ministre". També el "N'hi ha que neixen estrellats", "Els Roper", "Hostes vingueren que de casa ens tragueren","Hotel Fawlty" (amb el Manuel, el cambrer de Barcelona que aquí vam batejar com si fos mexicà... necessitats de l'autoestima catalana!).
Una manera de provocar el riure mesurada però constant, sense xavacaneria, sense paraules gruixudes, apta per a tothom que no necessiti una gala tipus "Noche de fiesta" o uns "Morancos" per passar-s'ho bé.
Em deixo pel final "Els joves", perque trenca els patrons de l'humor britànic estàndard, però de la que en guardo un gran record, i una certa enyorança, excepte de la seva dieta a base de les llenties del Neil i els patriòtics Corn Flakes.
Per aquells que no sàpiguen de què els parlo, ja sé que m'acabo de retratar i no em dol dir-ho: sí, sóc de la dècada dels 80!
Aquest revival sobre l'humor només era l'excusa per presentar aquest vídeo. Dos humoristes anglesos analitzant la crisi. Fa dos mesos que és a la xarxa, i la seva visió es compleix dia a dia. Tota una troballa!


Teresa