dimarts, 14 d’octubre de 2008

ELS MEUS DIMARTS

Per a la majoria dels mortals, els dilluns és el dia fatídic de la setmana. No sortiré ara dient que per a mi no ho sigui, però mirant el meu horari, no és el pitjor. A priori, el meu dia pitjor és el dimarts. Tinc cinc hores de classe, una hora de permanència i a vegades alguna reunió, però el que el fa realment complicat no són les classes en sí, sinó que aquest any m'estreno amb el 2n de l'ESO (els dimarts hi tinc tres hores), i aquesta experiència m'ha obert a tot un món nou. Res a veure ni amb el Batxillerat (una delícia) ni amb 4rt de l'ESO (menys delícia, però interessant). Perquè el 2n és una mena de ni carn ni peix, ni blanc ni negre, ni nens ni adolescents. Cadascú en la seva fase de la pre-adolescència, i tots els altres, al seu voltant, fent el que podem.
Quan surto de l'escola, i arribo a casa, sento que la setmana ja fa baixada. No és divendres però ja ha passat el dimarts. I a tornar a idear, crear, inventar noves propostes per a fer-nos mútuament fructíferes aquestes hores.
Potser avui sóc capaç d'escriure-ho perquè n'estic prou contenta. Hem fet un joc sobre les grans religions i hem acabat veient el vídeo d'aquell home que balla frenèticament per tots els racons del món (post del 4 d'octubre). No em pregunteu l'enllaç que he fet amb els dos recursos, que sense dubte el té. Ells han marxat contents i jo també.
Teresa