dijous, 6 de novembre de 2008

I UN MALSON QUE NO S'ACABA

La internacionalitat del Sagrat Cor té avantatges i inconvenients. Coneixes gent de molts racons del món, ì això mateix et fa viure amb més intensitat l'actualitat. Ho he viscut fa ben poc amb les companyes dels EEUU, desbordants d'alegria. Ho revisc ara mateix amb les rscj de la RD del Congo amb les que he conviscut i que em fan arribar informació de primera mà sobre la situació a l'est del país. Quan poses rostre, quan escoltes noms coneguts, la tragèdia es fa més dramàtica.
El que està passant al Congo és només un repunt del que milers de persones estan vivint des de fa més de 10 anys, però que nosaltres no ho veiem o no ho volem mirar.
Transcric alguns fragments d'un text més ampli d'un periodista, Paul Moreira:
Els rebels del general tutsi Laurent Nkunda continuen avançant cap a Goma. La guerra ha revifat al cor de les tenebres. All on les càmeres mai no han entrat. Alla on la nostra ignorància ha permès quasi cinc milions d'homes i dones hagin mort en cinc anys, uns 400.000 d'ells ferits de bala, la resta morts de gana o malalties de la selva, on s'amaguen de les milícies. És el conflicte que més vides humanes ha costat després de la II Guerra Mundial.
N'heu sentit a parlar? En guardeu alguna imatge el cap? La guerra del Congo és un holocaust.
I la guerra continua. "El nivell de morts al Congo, explica Brian Wood d’Amninstia Internacional, és com un 11 de setembre diari".
Teresa